RONDALLA DE GALEJADORS

 

Títol: "RONDALLA DE GALEJADORS"

Autor:JOSEP GIOL I MAS / Il·lustradora: MONTSE GIOL I AMICH

Editorial: GRÀFIQUES CENTELLES 

Avui us presento el conte més important i especial per mi i per la meva familia. El va escriure l'avi i l'ha il·lustrat la seva filla, la meva cunyada. És una rondalla per a petits i grans, cadascú en treurà la seva lectura.

Està basat en la FESTA DEL PI DE CENTELLES , ens explica quin és el sentit de la festa, però explicat en forma de conte. 

Resulta que l'Esperit del Pi,  cada any s'amaga en un Pi, que quedarà marcat el dia de Sant Esteve i no són els Galejadors que el trien, si no que és ell mateix que tria el Pi més adequat per portar a la patrona, Santa Coloma.

Està escrit amb un llenguatge exquisit, autèntic i un punt antic, tal com parlava i escrivia l'avi des de tot l'amor que sentia per la Festa, no en va, en va ser el Capità durant 41 anys. I està il·lustrat amb molt d'amor, ple de tendresa, sensibilitat i detalls.

Si en teniu l'oportunitat, no us el perdeu, és un petit tresor. Us deixo tres imatges perquè us en feu una petita idea.

un

EL GRÚFAL

 

Títol: EL GRÚFAL

Autora: JULIA DONALDSON / Il·lustracions: AXEL SCHEFFLER

Ed: BRUIXOLA

Un petit ratolí s'endinsa dins d'un bosc perillós, però ell no té gens de por, ell és menut, però molt espavilat. en aquest bosc es va trobant diferents animals molt més grans que ell que els hi agradaria menjar-se'l, però ell, espavilat com és, es va inventant un animal TERRIBLE, un GRÚFAL!!! amb uns ullals, unes dents, una boca, unes urpes, unes punxes...terribles i tots els animals fugen de seguida. Fins que de sobte apareix davant del ratolí UN GRÚFAL!!! COM POT SER? Però res, ell eixerit com és, trobarà la manera de sortir-se·n.

Tant a casa com a l'escola, ens permet parlar de diferents coses i estimular la seva imaginació.

Podem parlar de:

• Quins animals viuen al bosc, si els coneixem, si els hem vist alguna vegada...
• Què deuen menjar aquests animals?, seran herbívors o carnívors?
• Seran mamífers, aus, rèptils?
• Ens permet preguntar com s'imaginen ells un grúfal, què més li posarien perquè fes molta por.
• Preguntar quin animal creuen que es trobarà cada vegada el ratolí, comprovar si ho han encertat.
• Quin animal els hi hauria agradat trobar-se i no ha sortit. segurament diran molts animals, tots aquests viuen al bosc? Per tant també podrem parlar dels diferents hàbitats.
• Dibuixar, pintar un Grúfal, individualment, per parelles,...

Com veieu, és un conte que a l'escola ens pot donar molt de joc, per treballar un munt de coses. 

Us deixo l'enllaç al youtube per si us interessa.

EL MITJÓ PERDUT

Titol: EL MITJÓ PERDUT

Autor: LAWRENCE SCHIMEL / Il·ustracions: LUCIANO LOZANO

Ed: ESTRELLA POLAR 

És un àlbum il·lustrat que m'ha encantat. Una història senzilla i tendra on ens parla de l'amistat, la convivència i el respecte cap a l'altre. Ens parla d'un edifici ple de veïns, on molt sovint no ens coneixem els uns als altres i en canvi, estem compartint un espai junts. Ens parla de la importància d'establir vincles, d'ajudar-nos, de ser amables.

De fet, potser, amb la pandèmia, molts van sentir la necessitat de tenir, de ser, bon veïns, perquè els veïns, s'ajuden.

Aquest llibre li han regalat a l'Aran, la meva néta, per Sant Jordi i l'he trobat molt bonic i molt interessant.

"Qui no ha perdut un mitjó alguna vegada? Ja sigui perquè se l'ha empassat la rentadora, o perquè ha sortit volant mentre estenem la roba. Doncs just això, és el que li ha passat al protagonista d'aquest conte, en Carles. Per ell aquest mitjó és molt important, forma part del seu equipament per jugar a futbol. Així que el començarà a buscar per tot l'edifici.

Però trobarà més coses, a part del mitjó, perquè en un edifici hi ha molts veïns.  Tindrà l'oportunitat de coneixe'ls, de conviure i d'estimar-los, sense importar com són, ni què fan"

Podem parlar de quants veïns té el nostre edifici, de si els coneixem a tots, de si hi ha algun veí que potser necessita ajuda, o estar sol. Podem pensar si nosaltres podem fer alguna cosa per ells. Potser els podem ajudar baixant les escombraries, potser podem fer-los una visita perquè no se sentin sols, podem preguntar a la mainada què més podríem fer. També podem parlar de si tenim algun veí, que a més,  sigui el nostre amic. 

És important adonar-se que vivim en societat, i que junts som més forts, ens sentim més segurs i podem gaudir del gran tresor que és L'AMISTAT.

ESTÀ BÉ ENSENYAR A PENSAR EN ELS ALTRES, PERQUÈ AJUDAR, TAMBÉ ENS FA SENTIR MÉS FELIÇOS

 

DE QUÈ FA GUST LA LLUNA?

 

Títol: DE QUÈ FA GUST LA LLUNA?

Autor / Il·lustrador: MICHAEL GREJNIEC

Ed: Kalandraka

Un grup d'animals cada dia es mira la lluna, i els hi agradaria saber de què deu tenir gust, així que un darrere l'altre decideixen intentar d'arribar a la lluna per poder-la tastar. Com que d'un en un, no poden, s'ajuden entre tots, fins que al final és el més petitó qui aconsegueix agafar-ne un trosset. Però... de què té gust? Doncs... haurem d'esperar a llegir el conte per descobrir-ho, potser ens sorprèn.

S'ha convertit ja, en un conte clàssic, és també un conte acumulatiu. Un conte tendre i molt bonic. Podem fer que hi participin els nens:

• Fent prediccions de quin animal deu estar a punt d'arribar, ho aconseguirà?
• Fent repetir l'estructura: "Si t'enfiles a la meva esquena, potser l'arribarem a tocar"
• És un conte el suficientment llarg, com per fer que cada criatura es prepari un trosset de conte, quan el tenen molt ben après els podem gravar i finalment nosaltres podem fer-ne el muntatge. Aquesta tasca també ens pot permetre que facin ells els dibuixos del conte, cada infant o per parelles pot dibuixar un animal, així entre tots podem fer el conte. També podríem fer els animals de plastilina, o bé buscar figuretes d'animals. Quan jo el vaig fer el vam dibuixar entre tots. És una feina que els agrada molt i demanen molt d'escoltar-lo. Us comparteixo el resultat d'aquest treball: 

• Podem aprofitar el conte per parlar de la lluna, de les fases de la lluna, què és un satèl·lit, què és un eclipsi...
• També podem aprofitar-lo per treballar les mesures, ja que porta un mesurador, ens podem mesurar cadascú, veure qui és més alt, qui és més baix, fer una gràfica amb les nostres mesures...
• Fer comparances:  

       - Sóc tan alt com

       - Sóc més alt que

       - Sóc més baix que 

LA ZEBRA CAMIL·LA

 

Títol: LA ZEBRA CAMIL·LA

Autora: MARISA NÚÑEZ  /  Il·lustrador: ÓSCAR VILLÁN

Ed: Kalandraka

La petita zebra Camil·la està cansada de portar uns pantalons, amb uns tirants per no perdre les seves ratlles. Un dia decideix treure's els pantalons i jugar i fer capbussons per l'herba fresca. Però... quina mala sort "un vent bandit se li ha endut 7 ratlles del seu vestit". Pobre!, es posa a plorar una llàgrima per cada ratlla que ha perdut. Sort que té molts amics i tots l'ajuden!

És un conte acumulatiu, recordem que són els contes que es va repetint una mateixa situació i s'hi va afegint un element nou cada vegada, en aquest cas un animal. Aquesta tipologia de contes, tant els acumulatius, encadenats o repetitius m'agraden molt perquè faciliten la comprensió i permeten que els nens hi participin. 

QUÈ PODEM FER PER TREBALLAR-HO? :

• Els podem fer participar demanant que facin una predicció a veure quin animal arribarà, de quin color serà la ratlla que li posarà... 
• Podem preguntar: -I tu de quin color li posaries i a on li posaries?
• També podem fer que cada vegada repeteixin la pregunta que fa l'animal que arriba:  - Per què plores? i també que responguin: - Perquè el vent bandit se m'ha endut les ratlles del vestit. Podríem fer que una part de la classe pregunti i que l'altre respongui, després canviar-ho. 
• També podríem preguntar cada vegada a una criatura diferent, una que pregunti i l'altre que respongui. Això fa que estiguin atents, amb ganes de participar i que aprenguin a tenir paciència i esperar-se. També afavoreix el respecte cap als altres. 
• Representar el conte, ja que l'anar repetint sempre la mateixa estructura ens facilita molt que ho puguin representar. Les representacions en escoles on la immersió és imprescindible, ja que no es parla en català, ajuda molt a millorar la parla.
• Com que la zebra plora 7 llàgrimes i cada vegada que recupera una ratlla, plora una llàgrima menys, ens permet comptar enrere, endevinar quantes llàgrimes plorarà. Això es pot fer en nens de P5 i fins i tot P4)

És un conte que també el podem aprofitar per parlar de l'amistat, de com els amics s'ajuden amb el què tenen i amb el què  poden.

Us deixo el conte del youtube que trobo que està molt ben explicat.

EL PASTÍS ÉS TAN AMUNT!

 Títol: EL PASTÍS ÉS TAN AMUNT!

Autor / Il·lustrador:  SUSANNE STRABER

Ed: Joventut

L'ós veu un pastís, ui! que bo!, però...és tan amunt! L'ós necessita ajuda d'algú altre, poc a poc s'hi van afegint diferents animals, però no poden arribar al pastís. quan gairebé ja el tenen, l'amo del pastís l'agafa i...decideix compartir-lo amb tots.

És un conte acumulatiu, sempre hi ha la mateixa situació, però s'hi van afegint personatges diferents. És d'estructura senzilla, per tant molt indicat per a nens petits. 

Coses que podem fer :

• Cada vegada que s'hi afegeix un personatge podem anar recordant per ordre tots els animals que hi ha. 
• També podem pensar quin soroll fa cada animal.
•  Quins animals són més grans o més petits. Es pot ordenar els animals per mides de petit a gran o de gran a petit. 
• Quan arriba el nen i s'emporta el pastís, podem parar i pensar entre tots com deu continuar el conte, després podem veure que el nen el comparteix, podem parlar de si ens agrada que el nen el comparteixi, això ens donarà peu a parlar de l'amistat, l'empatia, la solidaritat...
• Per tant tot i que és un conte molt adequat per a petits, funciona també bé per a nens de primer, perquè podem fer una conversa molt més elaborada, també els hi podem demanar ells què haurien fet.

La majoria de contes són adaptables a diferents edats, tot depèn de si ho llegim, ho expliquem de la intencionalitat que hi donem. Sempre a la classe és molt important preparar-nos el conte i pensar què volem fer, què volem aconseguir, ja que d'aquesta manera segur que la sessió serà molt més rica. Evidentment també hem de ser flexibles per tal d'aprofitar les coses que les criatures ens vagin dient, ja que sovint ens sorprenen. 

QUE VE EL LLOP

Títol: "QUE VE EL LLOP"

Autor / Il·lustrador: ÉMILE JADOUL

Ed:Baula

El cérvol viu en una caseta, quan de cop i volta arriben diferents animals demanant que obrin la porta que ve el llop. Quan el llop arriba hi ha una sorpresa, perquè no tot és tan evident.


És un conte acumulatiu, on tota l'estona es va repetint la mateixa estructura lingüística. És un àlbum il·lustrat molt senzill de tapes dures on als més petits, els és molt fàcil seguir la història.


Aquest llibre el vaig treballar a 1r. perquè érem la classe dels llops. Generalment pensem que els contes on hi surten llops, aquests sempre fan de personatge dolent, vaig explicar molts contes de llops i vaig procurar que hi haguessin llops bons i llops dolents, finalment vam fer diferents estadístiques, vam mirar quin era el conte que ens havia agradat més, quants contes teníem que el llop fos bo i quants de dolent... ho vam treballar amb gràfic de barres.


També hi vaig introduir una cançó, penso que tenia una cançó en el nom de la classe sempre ens ajuda i ens identifica. La cançó també és molt senzilla i molt repetitiva, però els hi encanta

Els nens i nenes de 1r. encara són petits i els hi encanten aquestes coses.