Falta poc per les festes de Nadal, festes per compartir amb la família, per passejar, per gaudir amb la canalla i veure la il·lusió en els seus ulls, és important no perdre mai aquesta il·lusió per grans que siguem. A casa ara hi ha infants, però mai, mai hem deixat de celebrar-les, fent cagar el tió i fent passar als Reis, són festes de retrobament i ens agraden.
Com que venen dies de regals, no oblidem de regalar llibres als infants, cal anar a cercar-los amb paciència, sense pressa, tenint present a qui li regalem, quins gustos té, hem de trobar el llibre adequat per ells, no el llibre que ens agrada a nosaltres. Podem regalar contes, còmics, llibres d'aprendre, llibres-joc... Si busquem amb paciència i il·lusió segur que trobarem el llibre adequat per cada infant.
Mentre llegim estem aprenent un munt de coses sense ser-ne conscients, aprenem estructures lingüístiques, vocabulari ortografia, maneres de dir... Llegir ens fa grans, ens obre la ment, la imaginació.
Quan un infant aprèn a llegir és un gran descobriment, se senten grans, importants, els fa il·lusió i tenen ganes de llegir-ho tot. Tinguem paciència per escoltar-los i sobretot animem-los
Compartiu temps llegint i veureu quin vincle tan bonic establiu i com poc a poc s'hi van enganxant.
Amb la primavera arriba SANT JORDI, i com cada any és una diada esplèndida que gairebé la celebra tothom, regalem roses, regalem llibres i no ens podem oblidar dels infants, a ells també els hi hem de regalar llibres o fer-los participar de la tria en les diferents parades que hi ha al carrer. És un gran dia per sortir i passejar.
Quan regalem un llibre a un infant , cal que pensem en ell, què li agrada, l'edat que té...i cal tenir paciència per buscar i remenar sense pressa.
Hi ha llibres per a nadons, amb cartró gruixut, amb solapes, amb sons, amb musica. Hi ha contes repetitius, encadenats i acumulatius, molt adequats per a canalla petita, contes populars, contes amb històries més llargues i complexes per a mainada una mica més gran. Però com sempre dic els contes es poden explicar a moltes edats diferents, per exemple el meu nét, en Blai, té 22 mesos, li agraden molt els contes i últimament li agrada en "Pau i el drac", que té una història, jo no li llegeixo, li explico i aixó fa que li pugui adaptar; o explicar-li en Patufet que al tenir una cançó també ajuda.
No vulguem regalar aquell llibre que ens agrada molt a nosaltres, però té molta lletra i a la nostra criatura li costa llegir i tan bon punt vegi tanta lletra, se li farà muntanya, pensem en ells, hi ha mil llibres diferents des de llibres-joc per totes les edats a contes de temàtiques molt diferents, a còmics, llibres de coneixements, segur que trobem el més indicat per a ells.
Per Sant Jordi sempre hi ha un munt de novetats, però potser també us pot ajudar aquest bloc, on podeu trobar diferents idees, contes amb solapes, musica, repetitius....
Es parla molt de la lectura i la comprensió lectora en les edats d'aprendre a llegir, però jo crec que la lectura i la comprensió lectora comença molt abans d'aprendre a llegir. Per mi, de fet, comença quan un infant és un nadó i li expliquem contes, li llegim i li ensenyem contes. I acaba...de fet no acaba mai, sempre aprenem i millorem i molt més els alumnes, encara que siguin de l'últim Cicle de Primària, com de L'ESO.
Crec fermament que és una pràctica que s'ha de fomentar tant a l'àmbit familiar, com en l'escolar.
A casa és molt important explicar contes amb o sense suport de llibre, explicar contes fomenta la concentració i l'escolta. Per tant quan els hi llegim contes , també estem fomentant aquesta escolta. També crea un vincle amb la mainada molt gran i molt tendre, no us ho podeu perdre, jo com a àvia de l'Aran i en Blai, en disfruto moltíssim. També crec que és important que ens vegin llegir, perquè si no, per què han d'aprendre'n?
A l'escola, igual que a casa, cal fomentar també l'escolta i fer-los gaudir de la història que llegim. Sovint els mestres, senten una gran pressió per ensenyar a llegir, però ensenyar a llegir no és només desxifrar un codi, llegir és molt més, és imaginar, gaudir, comprendre, els mestres no han de tenir la sensació que perden el temps llegint un conte, un llibre, tot el contrari, farà que els infants tinguin ganes d'escoltar. Jo només puc parlar de la meva experiència com a mestra del Cicle Inicial, els contes que jo llegia, eren els contes que més volien agafar després ells per llegir i se'ls preparaven molt, per poder anar a altres classes a llegir-los, jo els hi deia que calia entrenar-se molt per tal de llegir bé i que els altres infants no és cansessin a l'escoltar-los. Encara ara, hi ha nens grans que recorden alguns d'aquests contes, per mi, com a mestra, és el millor regal. També llegíem contes més llargs, cada dia un trosset, per exemple, la col·lecció de la Penya dels Tigres, això creava una intriga i moltes ganes de saber com continuava la història. Per mi tot això és fomentar la lectura i la comprensió lectora, tot és ensenyar a llegir, si com a mestres en gaudiu, segur que els fareu gaudir a ells. També com a mestres crec que és important haver-nos preparat el llibre que volem llegir, per tal de poder-ho fer amb la millor entonació possible i saber en quins punts hi poden trobar alguna dificultat.
No és el mateix explicar que llegir contes, sovint quan expliquem fem servir un llenguatge més col·loquial, tendim a utilitzar paraules més fàcils. En canvi el fet de llegir fa que s'utilitzi un llenguatge molt més literari, amb paraules més específiques, amb frases fetes, etc no hem de tenir por d'utilitzar aquest llenguatge, pensant que no ho entendran. Tot el contrari, farà que sense adonar-se s'esforcin per entendre, per trobar semblances en d'altres paraules, els tindrà el cervell ocupat i actiu per entendre.
També crec que hem de defugir de mirar contes a les pantalles. No vol dir que mai no ho poguem fer, però ha de ser una cosa esporàdica. Quan mirem una pantalla , sovint els infants s'inhibeixen, i el sentit més utilitzat és la vista, en canvi quan expliquem o llegim contes hi intervenen d'altres sentits, també la vista, però especialment l'oïda. Tot llegint podem fer diferents cares, ganyotes...podem utilitzar diferents veus, segons els personatges, segons com se senten amb les seves emocions, tot això facilitarà la comprensió, també farà més agradable i divertida la lectura, perquè no oblidem que la lectura SEMPRE ha de ser agradable i plaent.
Quan estem llegint en veu alta, la mainada, encara que no sàpiga llegir, s'adona que nosaltres estem desxifrant un codi que ens permet entendre què posa. Aquest acte es molt important perquè farà que els infants comencin a interessar-se per la lectura, per ells què millor que assemblar-se als pares, a la mestra, als adults a qui ell estima i l'estimen?
Resumint, la lectura en veu alta:
Crea uns vincles preciosos. És un temps que passem de qualitat amb els nostres infants, ja sigui a casa o a l' escola..
Crea seguretat en ells mateixos i per tant reforça l'autoestima.
Afavoreix la comprensió lectora, si comprenen bé, els hi agradarà llegir.
Ajuda a millorarhabilitats orals, perdre la vergonya, parlar amb seguretat, parlar davant d'altres.
Afavoreix el gust per la lectura.
Potencial'aprenentatge de la lectura
Fomental'escolta. Saber escoltar es importantíssim per aprendre a la vida en general i per tant imprescindible per aprendre a l'escola. També els farà més empàtics.
No té edat. Amb això vull dir, que un infant més gran o fins i tot preadolescent li pot agradar i fins i tot anar bé, fer lectura en veu alta, no ens hem de limitar als més menuts. Segur que tots alguna vegada hem gaudit d'escoltar algú llegint una poesia, un tros de novel·la...per tant no és exclusiu dels més petits.
Espero que aquestes petites reflexions us puguin ajudar tant als pares, avís, com mestres. Com bé diuen "LLEGIR ENS FA MES LLIURES", imagineu com n'és d'important doncs llegir!!! Com n'és d'important ajudar a fer bons lectors i això tant és feina de casa, com de l'escola.
La mort forma part de la vida, com deia una companya "a la mort s'hi arriba viu". Però als adults ens costa molt parlar-ne i molt més quan la mort toca de prop als infants.
A casa aquests dies s'ha mort l'avi, el besavi de l'Aran, amb qui ella hi tenia una relació molt estreta.
REFLEXIONS
Si
és una mort prevista, està bé, assessorar-nos i preparar-nos per explicar a la
mainada el què ha passat.
Els
hi hem d’explicar. No ho podem obviar. Cal explicar que s’ha mort perquè els infants
necessiten certeses i necessiten no sentir-se enganyats per aquells a qui més estimen.
No
cal ser escabrosos. Si’explica i prou. Ells ja demanaran si volen saber-ne més.
Els
podem dir que a vegades quan s’és molt vellet, els metges no sempre poden
curar. Tampoc cal posar-los la por al cos, perquè és normal que puguin pensar en la mort de la mare o el pare...ells ja preguntaran,
segons el que vulguin saber i segons l’edat.
També
podem dir que quan es mor, està tranquil i bé perquè ja no li fa mal res, no té gana, ni té, set, ni està cansat. Simplement descansa per sempre.
El
llenguatge és important. No diguem que dorm, perquè potser els hi estem creant
sense voler la por a no dormir, o poden agafar por a no despertar-se. Ells han de
veure la diferència. Quan anem a dormir a la nit, a la migdiada, després ens
despertem oi?
No
hem d’amagar la nostra tristesa. La tristesa forma part de la vida com l’alegria. No passa res si ens veuen tristos, si plorem. Senzillament expliquem que estem
tristos perquè a partir d’ara ja no els podrem veure, només els podrem
recordar.
Deixem
que ells marquin el que volen saber i el què volen fer, per exemple, l’Aran, va
voler veure l’avi mort, ella només té 2 anys i mig, i els seus pares li van portar, es va quedar
tranquil·la, perquè com ella diu, l’avi està molt relaxat.
També
va venir a l’enterrament. És un moment de comiat, i prèviament ja se li havia
explicat com seria. Això no vol pas dir que tothom ho hagi de fer així, ja que
depèn molt de cada criatura, de com és, del què vol, de l’edat.
Per mi també és important poder-lo situar a algun lloc. Un lloc on poder-lo recordar.
CONTES
Sempre dic que els contes ens ajuden molt, especialment si hem de tractar emocions que ens costen, doncs en aquest cas de la mort, també ens ajudaran. De contes per parlar-ne n'hi ha molts, però jo només us posaré, els sis que conec i m'agraden. També us deixaré de cada conte l'enllaç al youtube perquè pugueu veure de què va. Com sempre trieu i remeneu i busqueu el conte que us faci sentir còmodes, també penseu en la criatura quin és el conte que li pot anar millor.
Hi ha contes que en parlen explícitament i d'altres que suggereixen més l'absència.
Títol: "L'ARBRE DELS RECORDS"
Autora / Il·ustradora: BRITTA TECKENTRUP
Ed: NUBEOCHO
Personalment aquest conte m'agrada molt, el trobo dolç i delicat, parla de la guineu que després d'una llarga vida feliç es troba cansada , tanca els ulls, respira profundament i es mort. Els seus amics no es poden imaginar la vida al bosc sense ella, però després, entre tots expliquen els records que tenen amb ella i la poden recordar sempre.
A més, a més, en aquest cas, el nostre avi, va fer com la guineu tranquil·lament i sense molestar, va marxar.
Títol: "L'ILLA DE L'AVI"
Autor / Il·ustrdor: BENJI DAVIES
Ed: ANDANA
Ens explica la història d'en Leo i el seu avi, de com s'estimaven! En Leo troba a l'avi a les golfes de casa i travessant una porta, gaudiran d'una aventura, de la que l'avi, ja no tornarà. La història va d'això de la pèrdua de l'avi, de la tristesa d'en Leo, però a l'hora sentint-se reconfortat perquè sap que l'avi és feliç. Sigui on sigui l'avi és feliç i estarà sempre en ell en tots els seus records.
Títol: "QUE VE DESPRÉS DEL MIL"
Autora / iL·LUSTRADORA : ANETTE BLEY
Ed: TAKATUKA
És un conte força llarg, potser estaria més indicat per a nens i nenes de Cicle Inicial.
Ens explica la història d'una nena petita, la Lisa, i el seu vell amic Otto. La Lisa li agrada comptar estrelles, ja sap comptar fins a 16, però d'estrelles n'hi ha moltes, potser, mil!. Un dia l'Otto es posa malalt i es mor. La Lisa està profundament trista i el troba molt a faltar, però la dona de l'Otto, l'ajudarà a entendre que les persones que estimem, sempre viuen dins nostre. M'agrada especialment el símil que fa amb el pastís al final del llibre, també m'agrada que parla de la tristesa i l'absència obertament. És un llibre tendre i bonic i ben explícit.
Títol: "T'ESTIMARÉ SEMPRE, PETITÓ"
Autor / iL3LUSTRADOR: DEBI GLIORI
Ed: ESTRELLA POLAR
La Cueta, és una guineu petitona, una mica entremaliada i malcarada, segons ella, no l'estima ningú. Però la seva mare, s'encarrega de demostrar-li que el seu amor és tan gran que faci el que faci, sempre l'estimarà. M'agrada quan li explica, al final del conte que les estrelles que brillen al cel, fa molt temps que van desaparèixer, però segueixen brillant i que l'amor, és com les estrelles, sempre segueix brillant.
Títol: "L'ESTRELLA DE LA LAURA"
Autor / Il·lustrador: KLAUS BAUMGART
Ed: BEASCOA
La Laura és una nena que està mirant per la finestra perquè li agrada mirar les estrelles. Un dia veu com en cau una , la va corrents a buscar, l'agafa i se l'emporta a la seva habitació i li cura la punta trencada, però quina sorpresa!, l'endemà al matí, l'estrella no hi és!. Quan va arribar la nit va tornar aparèixer l'estrella, perquè, és clar, les estrelles brillen només a la nit. Però després d'estar amb ella jugant molta estona, es va adonar que cada cop brillava menys i va comprendre que l'havia de tornar cap al cel, perquè és allà on les estrelles brillen.
No és un conte que parli específicament de la mort, però si d'aprendre a separar-nos de les coses que volem.
Títol: "L'EDU, EL PETIT LLOP"
Autor / Il·lustrador: GREGOIRE SOLOTAREFF
Ed: CORIMBO
Parla de la mort del tiet del petit llop, ell no entén què ha passat i es troba un conill que l'ajuda a enterrar-lo. Es fan molt amics, aprenen coses junts, però un dia l'Edu espanta tant al conill que no vol saber res més d'ell. L'Edu molt trist, entendrà què és la por i tornarà, per estar amb en Tom, el petit conill, que malgrat les diferències, sempre s'ajuden.
ENLLAÇOS
Finalment us vull deixar alguns enllaços, on hi ha moltíssims contes, per triar i remenar, i un article de Sant Joan de Déu on ens explica com explicar la mort als nens.
A casa sempre hem gaudit molt d'aquestes festes. Quan els meus fills eren petits per la màgia que tenen aquests dies, però les criatures creixen i un bon dia van descobrir els misteris que amagaven el TIÓ i els REIS.
Però ni de bon tros es va acabar la màgia, quan la meva filla gran, La Laia, ho va descobrir. Ens va demanar diners per anar a comprar-nos un regal a "La Granota" una botiga del costat de casa de Centelles, la Montse li va fer un paquet preciós i no va ser l'últim perquè més endavant s'hi va afegir el seu germà, l'Arnau. A casa encara ara, el TIÓ caga i els REIS passen a deixar-nos els regals i tots estem ben emocionats per cantar i donar cops de bastó al nostre petit i màgic TIÓ i per obrir els regals de REIS sempre per ordre d' edat. Ara que tenim la petita Aran, tornem a la màgia dels vells temps.
Us ho explico perquè trobo important mantenir la il·lusió i les nostres tradicions. A casa no ve el Pare Noel, el TIÓ ens porta regalets i els regals grans els porten els REIS. Les criatures tenen tot l'any per gaudir dels regals de REIS, no cal que els gaudeixin només durant les vacances. LES MILLORS COSES ES FAN ESPERAR.
Són dies de molts regals i els LLIBRES i CONTES són un regal perfecte. Penso que és molt important regalar llibres, si no ho fem, com voldrem que més endavant siguin bons lectors? Hi ha llibres per tots els gustos i aficions, només cal buscar-los. Al meu fill li encantaven els dinosaures, doncs els seus llibres preferits eren de dinosaures.
Aquestes properes entrades que faré, les faré pensant en aquestes festes.
REGALEM I COMPARTIM LLIBRES AMB IL·LUSIÓ I ELS LLEGIRAN I GAUDIRAN TAMBÉ AMB IL·LUSIÓ.
Sovint ens preguntem què han de llegir les criatures. La meva opinió és que han de llegir el que els vingui de gust. O és que els adults no triem les nostres lectures? Si nosaltres llegim el que ens agrada, els infants també hauríem de poder-ho fer. No tots els contes que llegim agraden igual a totes les criatures, per això a l’hora de buscar lectura és important triar contes ben diferents i de temàtiques diverses.
Tenim tendència a voler que llegeixin molt, sense adonar-nos que a vegades el què fem és desanimar-los perquè si veuen molta lletra, o bé un llibre molt llarg, i és una criatura que encara no està preparada per aquest tipus de lectura, obtindrem l'efecte contrari al que pretenem i no voldrà llegir, per la senzilla raó que no s'hi pot enfrontar.
La lectura és com el menjar. És millor posar poca quantitat al plat i que repeteixi si es queda amb gana. Si se’n posa massa, la pobra criatura es pot sentir sobrepassada en veure que no s’ho podrà acabar i no voldrà menjar
.
La lectura és un plaer i, per tant, cal anar al seu ritme, sense pressionar, sense presses. Poc a poc ells mateixos es van dosificant i van augmentant les seves lectures.
Moltes vegades m’he trobat pares que diuen: “És que només vol llegir còmics!” I què? L'objectiu és que trobi plaer en llegir, oi? Doncs que llegeixi allò que li agradi.
RECORDEM QUE EL MÉS IMPORTANT ÉS QUE VULGUIN LLEGIR, NO TANT QUÈ LLEGEIXEN.
Hi ha infants que els agrada llegir compartint el llibre amb algú altre, jo a la classe a l'hora de lectura els hi deixava fer, també deixava que seguessin on vulguessin, l'important era que llegissin. Sovint els que compartien un llibre, se'l preparaven molt bé i l'anaven a llegir a les altres classes.
Per aquesta raó, en la propera entrada us presentaré un llibre-joc que sol agradar molt a aquells infants que diuen que no els agrada llegir, però que els agrada jugar. És un llibre que per poder jugar...has de llegir. Aquests llibres també ajuden a la concentració, observació i agudesa visual.
