Autor / Il·lustrador: SUSANNE STRABER
Ed: Joventut
L'ós veu un pastís, ui! que bo!, però...és tan amunt! L'ós necessita ajuda d'algú altre, poc a poc s'hi van afegint diferents animals, però no poden arribar al pastís. quan gairebé ja el tenen, l'amo del pastís l'agafa i...decideix compartir-lo amb tots.
És un conte acumulatiu, sempre hi ha la mateixa situació, però s'hi van afegint personatges diferents. És d'estructura senzilla, per tant molt indicat per a nens petits.
Coses que podem fer :
- Cada vegada que s'hi afegeix un personatge podem anar recordant per ordre tots els animals que hi ha.
- També podem pensar quin soroll fa cada animal.
- Quins animals són més grans o més petits. Es pot ordenar els animals per mides de petit a gran o de gran a petit.
- Quan arriba el nen i s'emporta el pastís, podem parar i pensar entre tots com deu continuar el conte, després podem veure que el nen el comparteix, podem parlar de si ens agrada que el nen el comparteixi, això ens donarà peu a parlar de l'amistat, l'empatia, la solidaritat...
- Per tant tot i que és un conte molt adequat per a petits, funciona també bé per a nens de primer, perquè podem fer una conversa molt més elaborada, també els hi podem demanar ells què haurien fet.
La majoria de contes són adaptables a diferents edats, tot depèn de si ho llegim, ho expliquem de la intencionalitat que hi donem. Sempre a la classe és molt important preparar-nos el conte i pensar què volem fer, què volem aconseguir, ja que d'aquesta manera segur que la sessió serà molt més rica. Evidentment també hem de ser flexibles per tal d'aprofitar les coses que les criatures ens vagin dient, ja que sovint ens sorprenen.
