EL MONSTRE DE COLORS

Títol: EL MONSTRE DE COLORS

Autora /Il·lustradora: ANNA LLENAS

Ed: FLAMBOYANT

El monstre no sap què li passa, s'ha fet un embolic amb les emocions que sent. L'ajudem?

Un bon llibre per a treballar les diferents emocions. Sovint els infants els costa posar nom al què senten, des de ben petits se'ls ha d'ajudar a posar-hi paraules.

Quan treballava se'm va acudir treballar aquest conte a partir del 2n trimestre de Primer. L'explicava per a tota la classe, però desprès el treball més específic el feia a l'hora de Valors, mentre hi havia uns quants que anaven a l'aula de Religió.

Tenia una capsa de fusta força gran decorada amb el dibuix del Monstre de colors, a dins hi havia:

• 6 pots de plàstic transparent, cada un amb boletes de paper de seda de cada color de les emocions, groc, blau, negre, vermell verd i rosa.
• 6 pots de plàstic transparent, amb aigua i purpurina dels colors de les emocions.
• 2 ninos de monstre fets a casa.

A cada sessió començava igual:

1. Ens asseiem  en rotllana.
2. Agafàvem els pots que tenien boletes de paper de colors i les tiràvem totes al mig de la rotllana.
3. Cadascú agafava una boleta del color que sentia en aquells moments i ens explicava perquè i guardava la boleta dins del pot corresponent. sovint fèiem més d'una ronda perquè ells tenien ganes d'explicar coses, intentava no forçar a ningú.
4. Endreçàvem junts les boletes als seus corresponents pots.
5. Agafava el pot de purpurina del colors que vulgues treballar ( sovint una emoció ens durava més d'una sessió)
6. Si havia agafat el pot de color daurat (alegria) jo deia tot xarbotant el pot: "sento alegria quan..." i el passava a la criatura del meu costat que repetia la frase afegint el que li feia alegria a ell. Normalment fèiem més d'una volta.

El treball prioritari de la sessió era que parlessin, que expliquessin. En general parlaven molt i tenien moltes ganes d'explicar. Sempre hi ha criatures que els costa més, però s'anaven afegint a la conversa.

Després de cada emoció feia una fitxa, alguns dibuixos els havia buscat jo mateixa i d'altres són del llibre d'activitats del Monstre de colors.

La primera vegada que presentava el conte ho feia a l'hora de lectura per tal que tota la classe el conegués molt bé. Això permetia que poguéssim fer activitats de plàstica tots junts. Però la feina que us he explicat només la feien a Valors.

PLÀSTICA:

Aquesta activitat la fèiem tot Cicle Inicial, els grups eren barrejats de primer i segon. Aquestes són algunes de les coses que havíem fet al llarg del temps.

• Pintar entre tots els 5 monstres molt grans de les 5 emocions principals, ens servien per decorar els  passadís
• Escoltar unes músiques i amb paper d'embalar blanc pintaven allò que els suggeria.
• Amb plastilina dels colors de les emocions fèiem un posa-llapis. Necessitàvem una llauna buida de coca-cola, fanta..., plastilina, ulls, celles i vernís. Cada criatura triava lliurament el color del seu monstre.

MÚSICA:

M'agradava també fer-la amb tota la classe. Era la última activitat que fèiem. Escoltaven una música i només pintaven el requadre del color de l'emoció que els suggeria. Prèviament calia explicar que qualsevol resposta era correcte, ja que una música a mi em pot suggerir tristesa i a un altre amor. Les músiques que jo utilitzava les trobareu en el dossier de treball.

DOSSIER DE TREBALL (VALORS)

https://drive.google.com/file/d/1_YvT4wsYQ6suo1Ev2d1n0Yck7slntsZk/view?usp=sharing

BUSCA I TROBA ELS COLORS DE L'ELMER

Títol: BUSCA I TROBA ELS COLORS DE L'ELMER

Il·lustrador: DAVID MCKEE

Ed: BEASCOA

Tal com vaig anunciar en l'entrada anterior, avui presento un llibre-joc, aquests llibres m'agraden per els nens que els costa llegir, com que han de llegir poc i tenen la recompensa del joc, són llibres que els solen agradar. Sovint a la classe el compartien amb algú altre. Són llibres que a més a més, ens ajuden a millorar la capacitat d'observació, la concentració i l'agudesa visual. Aquestes 3 capacitats, crec que són importants a l'hora d'aprendre a llegir. Hi ha jocs com el DOBBLE que també ens ajuda a millorar-les.

L'Elmer, l'elefant multicolor, ens presenta un llibre-joc. Cada pàgina està dedicada a un color, haurem de trobar l'Elmer del color de la pàgina i haurem de buscar moltes altres coses.

És un llibre molt bonic amb les pàgines de cartró gruixut. A cada pàgina hi ha unes bafarades que ens diuen què hem de buscar. 

Amb els més menuts hi jugarem junts i els hi anirem dient les coses que cal trobar. També podem jugar a buscar altres coses.

Quan ja són més grans i ja llegeixen, poden llegir ells sols  el què han de trobar. Com que no hi ha gaire lletra els  agrada jugar-hi. Compartir el llibre també els ajuda i els hi agrada. A part de buscar allò que han llegit, poden jugar també a trobar moltes altres coses. 

QUÈ HAN DE LLEGIR LES CRIATURES?

Sovint ens preguntem què han de llegir les criatures. La meva opinió és que han de llegir el que els vingui de gust. O és que els adults no triem les nostres lectures? Si nosaltres llegim el que ens agrada, els infants també hauríem de poder-ho fer. No tots els contes que llegim agraden igual a totes les criatures, per això a l’hora de buscar lectura és important triar contes ben diferents i de temàtiques diverses.

Tenim tendència a voler que llegeixin molt, sense adonar-nos que a vegades el què fem és desanimar-los perquè si veuen molta lletra, o bé un llibre molt llarg, i és una criatura que encara no està preparada per aquest tipus de lectura, obtindrem l'efecte contrari al que pretenem i no voldrà llegir, per la senzilla raó que no s'hi pot enfrontar.

 

La lectura és com el menjar. És millor posar poca quantitat al plat i que repeteixi si es queda amb gana. Si se’n posa massa, la pobra criatura es pot sentir sobrepassada en veure que no s’ho podrà acabar i no voldrà menjar

. 

La lectura és un plaer i, per tant, cal anar al seu ritme, sense pressionar, sense presses. Poc a poc ells mateixos es van dosificant i van augmentant les seves lectures.

Moltes vegades m’he trobat pares que diuen: “És que només vol llegir còmics!” I què? L'objectiu és que trobi plaer en llegir, oi? Doncs que llegeixi allò que li agradi.

RECORDEM QUE EL MÉS IMPORTANT ÉS QUE VULGUIN LLEGIR, NO TANT QUÈ LLEGEIXEN.

Hi ha infants que els agrada llegir compartint el llibre amb algú altre, jo a la classe a l'hora de lectura els hi deixava fer, també deixava que seguessin on vulguessin, l'important era que llegissin. Sovint els que compartien un llibre, se'l preparaven molt bé i l'anaven a llegir a les altres classes.

Per aquesta raó, en la propera entrada us presentaré un llibre-joc que sol agradar molt a aquells infants que diuen que no els agrada llegir, però que els agrada jugar. És un llibre que per poder jugar...has de llegir. Aquests llibres també ajuden a la concentració, observació i agudesa visual.

 

UI, QUINA POR!

 

Títol: UI, QUINA POR! 

Autor: RICARDO ALCANTARA  / Il·lustracions: GUSTI

Ed: EDEBÉ

La Panxeta té 6 anys i té moltes ganes de començar l'escola, perquè ella no té germans i li ve molt de gust conèixer nens i nenes i poder jugar amb ells. Però...no serà fàcil perquè la Panxeta és una petita bruixa i els altres nens, nenes i pares els hi fa una mica de por. S'haurà d'esforçar molt per ser acceptada per la resta de companys i companyes.

Ara que estem a punt de començar el curs, us proposo un llibre per llegir a la classe. Quan treballava, jo el llegia a 2n a l'hora de lectura al començament de curs. Em servia per parlar de moltes coses, per exemple del què senten al començar de nou l'escola, de les expectatives que tenen, si hi ha criatures noves, ens ajuda a parlar de les pors que tenen de no sentir-se acceptats. També va bé per parlar de la diferència, de l'empatia i l'amistat.

Jo procurava llegir un capítol cada dia, el llegia jo. A més d'assegurar que tot el vocabulari s' entén, es poden fer hipòtesis per veure com continuarà, se'ls pot fer reflexionar com se sentirien ells, si trobaven just el comportament dels altres companys.

És un llibre amè, de lectura fàcil i els enganxa. Ens dóna la possibilitat de parlar de les diferències entre nosaltres, de la sort que tenim de ser tots diferents, perquè això és el que ens fa ser únics i especials. Com sempre recomano haver-lo llegit primer nosaltres, per tenir previstes quines paraules trobarem de difícil comprensió, preparar-nos preguntes per poder obrir un debat...