foto feta per en Jordi i L'Arnau Giol
La mort forma part de la vida, com deia una companya "a la mort s'hi arriba viu". Però als adults ens costa molt parlar-ne i molt més quan la mort toca de prop als infants.
A casa aquests dies s'ha mort l'avi, el besavi de l'Aran, amb qui ella hi tenia una relació molt estreta.
REFLEXIONS
- Si és una mort prevista, està bé, assessorar-nos i preparar-nos per explicar a la mainada el què ha passat.
- Els hi hem d’explicar. No ho podem obviar. Cal explicar que s’ha mort perquè els infants necessiten certeses i necessiten no sentir-se enganyats per aquells a qui més estimen.
- No cal ser escabrosos. Si’explica i prou. Ells ja demanaran si volen saber-ne més.
- Els podem dir que a vegades quan s’és molt vellet, els metges no sempre poden curar. Tampoc cal posar-los la por al cos, perquè és normal que puguin pensar en la mort de la mare o el pare...ells ja preguntaran, segons el que vulguin saber i segons l’edat.
- També podem dir que quan es mor, està tranquil i bé perquè ja no li fa mal res, no té gana, ni té, set, ni està cansat. Simplement descansa per sempre.
- El llenguatge és important. No diguem que dorm, perquè potser els hi estem creant sense voler la por a no dormir, o poden agafar por a no despertar-se. Ells han de veure la diferència. Quan anem a dormir a la nit, a la migdiada, després ens despertem oi?
- No hem d’amagar la nostra tristesa. La tristesa forma part de la vida com l’alegria. No passa res si ens veuen tristos, si plorem. Senzillament expliquem que estem tristos perquè a partir d’ara ja no els podrem veure, només els podrem recordar.
- Deixem
que ells marquin el que volen saber i el què volen fer, per exemple, l’Aran, va
voler veure l’avi mort, ella només té 2 anys i mig, i els seus pares li van portar, es va quedar
tranquil·la, perquè com ella diu, l’avi està molt relaxat.
- També va venir a l’enterrament. És un moment de comiat, i prèviament ja se li havia explicat com seria. Això no vol pas dir que tothom ho hagi de fer així, ja que depèn molt de cada criatura, de com és, del què vol, de l’edat.
- Per mi també és important poder-lo situar a algun lloc. Un lloc on poder-lo recordar.
CONTES
Sempre dic que els contes ens ajuden molt, especialment si hem de tractar emocions que ens costen, doncs en aquest cas de la mort, també ens ajudaran. De contes per parlar-ne n'hi ha molts, però jo només us posaré, els sis que conec i m'agraden. També us deixaré de cada conte l'enllaç al youtube perquè pugueu veure de què va. Com sempre trieu i remeneu i busqueu el conte que us faci sentir còmodes, també penseu en la criatura quin és el conte que li pot anar millor.
Hi ha contes que en parlen explícitament i d'altres que suggereixen més l'absència.
Títol: "L'ARBRE DELS RECORDS"
Autora / Il·ustradora: BRITTA TECKENTRUP
Ed: NUBEOCHO
A més, a més, en aquest cas, el nostre avi, va fer com la guineu tranquil·lament i sense molestar, va marxar.
Títol: "L'ILLA DE L'AVI"
Autor / Il·ustrdor: BENJI DAVIES
Ed: ANDANA
Ens explica la història d'en Leo i el seu avi, de com s'estimaven! En Leo troba a l'avi a les golfes de casa i travessant una porta, gaudiran d'una aventura, de la que l'avi, ja no tornarà. La història va d'això de la pèrdua de l'avi, de la tristesa d'en Leo, però a l'hora sentint-se reconfortat perquè sap que l'avi és feliç. Sigui on sigui l'avi és feliç i estarà sempre en ell en tots els seus records.
Títol: "QUE VE DESPRÉS DEL MIL"
Autora / iL·LUSTRADORA : ANETTE BLEY
Ed: TAKATUKA
És un conte força llarg, potser estaria més indicat per a nens i nenes de Cicle Inicial.
Ens explica la història d'una nena petita, la Lisa, i el seu vell amic Otto. La Lisa li agrada comptar estrelles, ja sap comptar fins a 16, però d'estrelles n'hi ha moltes, potser, mil!. Un dia l'Otto es posa malalt i es mor. La Lisa està profundament trista i el troba molt a faltar, però la dona de l'Otto, l'ajudarà a entendre que les persones que estimem, sempre viuen dins nostre. M'agrada especialment el símil que fa amb el pastís al final del llibre, també m'agrada que parla de la tristesa i l'absència obertament. És un llibre tendre i bonic i ben explícit.
Títol: "T'ESTIMARÉ SEMPRE, PETITÓ"
Autor / iL3LUSTRADOR: DEBI GLIORI
Ed: ESTRELLA POLAR
La Cueta, és una guineu petitona, una mica entremaliada i malcarada, segons ella, no l'estima ningú. Però la seva mare, s'encarrega de demostrar-li que el seu amor és tan gran que faci el que faci, sempre l'estimarà. M'agrada quan li explica, al final del conte que les estrelles que brillen al cel, fa molt temps que van desaparèixer, però segueixen brillant i que l'amor, és com les estrelles, sempre segueix brillant.
Títol: "L'ESTRELLA DE LA LAURA"
Autor / Il·lustrador: KLAUS BAUMGART
Ed: BEASCOA
La Laura és una nena que està mirant per la finestra perquè li agrada mirar les estrelles. Un dia veu com en cau una , la va corrents a buscar, l'agafa i se l'emporta a la seva habitació i li cura la punta trencada, però quina sorpresa!, l'endemà al matí, l'estrella no hi és!. Quan va arribar la nit va tornar aparèixer l'estrella, perquè, és clar, les estrelles brillen només a la nit. Però després d'estar amb ella jugant molta estona, es va adonar que cada cop brillava menys i va comprendre que l'havia de tornar cap al cel, perquè és allà on les estrelles brillen.
No és un conte que parli específicament de la mort, però si d'aprendre a separar-nos de les coses que volem.
Títol: "L'EDU, EL PETIT LLOP"
Autor / Il·lustrador: GREGOIRE SOLOTAREFF
Ed: CORIMBO
Parla de la mort del tiet del petit llop, ell no entén què ha passat i es troba un conill que l'ajuda a enterrar-lo. Es fan molt amics, aprenen coses junts, però un dia l'Edu espanta tant al conill que no vol saber res més d'ell. L'Edu molt trist, entendrà què és la por i tornarà, per estar amb en Tom, el petit conill, que malgrat les diferències, sempre s'ajuden.
ENLLAÇOS
Finalment us vull deixar alguns enllaços, on hi ha moltíssims contes, per triar i remenar, i un article de Sant Joan de Déu on ens explica com explicar la mort als nens.
- SANT JOAN DE DÉU
- BLOG DE NATI BERGADÀ
- REVISTA CRIAR.CAT
- MARONA DE COLORS
"Després d'aquest jorn ple de goig
arriba el moment del repòs,
amics cal dir-nos adéu!
La nit amb sa capa d'estels,
s'estén per la volta dels cels
amics cal dir-nos adéu".
Els esquirols
"La vida dels morts, està en el record dels vius". Sèneca