Som a l'estiu, un bon moment per fer activitats diferents amb la mainada, temps per compartir amb la família, no deixeu de llegir-los contes, de que ells llegeixin, però no com una obligació, la lectura, sempre ha de ser un plaer. Avui us vull presentar un LLIBRE-JOC per als més menuts, és una altra manera d'entrar en el món dels llibres.
Un llibre per jugar, en aquest cas, cada pàgina està dedicada a un hàbitat diferent on viuen animals, el camp, la sabana, el bosc, la banquisa i l'oceà.
És de cartró gruixut per poder manipular sense dificultat. A la pàgina de l'esquerra es mostra diferents animals en el seu hàbitat, es pot aprofitar per treballar l'observació, el vocabulari... A la pàgina de la dreta és on hi ha el joc del memory, on es troben quatre parelles d'animals que cal relacionar, per fer-ho, només hauran de fer lliscar la finestreta. d'aquesta col·l3cció també hi ha les bestioles i els colors.
Aquest tipus de llibres fomenten el vocabulari, l'atenció, la rapidesa visual, la concentració...
Us vull recordar dues entrades d'aquest bloc on també vaig presentar dos llibres-joc, us deixo els enllaços.
Sempre he pensat que els contes ens poden ajudar molt amb la mainada, tan per entendre situacions noves que sovint costen de gestionar, com pot ser, la mort d'algú proper, el naixement d'un germà...a través dels contes és més fàcil arribar a les emocions, poder posar nom al què ens està passant, al què estem sentint, sovint fa mal i costa d'explicar, es noten nerviosos estranys i ho poden manifestar de diferents maneres. Els podem veure més ensopits del compte, rabiosos, fent rabietes per no res, buscant límits, quequejant, etc. Com que els estimem tant els hem de poder ajudar i crec que trobar un bon conte, sovint ajuda a posar paraules, a reconèixer sentiments i emocions. ENTENDRE QUÈ ELS PASSA ELS AJUDA A SUPERAR LES SITUACIONS.
Hem de ser comprensius i no voler tenir pressa a resoldre la situació, els sentiments, els sentim i tots tenim el nostre procés per superar-los, nosaltres els podem ajudar a trobar el camí que faciliti que a poc a poc, es vagin sentint millor.
Tenir un fill i com a conseqüència els infants un germà, no és cosa senzilla, de fet quan arriba una personeta nova a casa, tots ens hem d'adaptar, el pare, la mare el fill gran, però també els avis i junts podem ajudar amb delicadesa a forjar noves complicitats.
Jo, buscava un conte per la meva néta, havia nascut en Blai, el seu germanet. Abans de néixer es mostrava nerviosa, és natural, saben que canviaran coses, però no saben què, sovint tenen por del què passarà. Vam esperar a que hagués nascut, així ja és una realitat i és més fàcil d'entendre. Ella té 2 anys i mig, però parla molt bé, va explicar que tenia mal de panxa, i senyalava la part de dalt de l'estómac, deia que alguna cosa la pressionava.
Així que em vaig posar a buscar contes, n'hi ha molts, però vaig trobar aquest conte meravellós, escrit en vers, molt senzill, on explica amb sentit de l'humor i molta tendresa què passa quan arriba un germà a casa, em va agradar de seguida, just hi ha una pagina que explica que l'infant sent gelosia, i ho descriu com un forat.
Em va agradar i li vaig comprar, tenir un germà pot costar una mica adaptar-s'hi, però també pot ser divertit, desperta tendresa, l'Aran, el cuida i l'estima molt, el vol protegir. Però sobretot, tenir un germà, és el regal més bonic del món i com diu l'ELISENDA ROCA, l'autora d'aquest llibre,
"des de que tu has arribat,
m'estimen encara més .
L'amor s'ha multiplicat
justament perquè ara hi ets
Per això no em canso de dir-ho
jo també ...T'ESTIMO! "
Us deixo el conte llegit per ella mateixa, així el podreu gaudir abans de comprar-lo. Els contes que tracten emocions m'agrada que els tingui a casa, ja que és un recurs que té a l'abast, podent anar-lo a buscar sempre que el necessita. En general m'agrada tenir molts contes a casa, però certament es pot anar a la biblioteca tant per mirar-los allà, com per agafar-los de préstec, per mi aquests contes són especials.
Un conte de dracs que no té res a veure amb Sant Jordi.
L'Àlex descobreix que al soterrani de casa hi ha un drac. De sobte li entren molts dubtes, i decideix fer 5 preguntes a 5 persones que ell pensa que el podran ajudar i envia una carta a cadascuna i després rep la resposta.
Penso que és un conte que dóna molt de si, tant per llegir a casa, com a l'escola, sobretot si a l'escola sou la classe dels DRACS.
Quan el llegim, a cada dubte que té l'Àlex, podem preguntar a la mainada ells com el resoldrien i després comprovar amb la resposta. Un dels dubtes és l'alimentació del drac, per tant ens pot donar peu a parlar de la nostra alimentació, del què mengen altres animals.. serà carnívor, herbívor o omnívor?.
Com que escriu cartes, ens pot ajudar a treballar la carta, veure el format que té, escriure el sobre, treballar les adreces.
També podem escriure cartes amb correu electrònic i a través del conte introduir-lo.
Podem buscar altres contes de dracs i veure si són dracs bons dolents, i fer-ne una gràfica de barres, aquest treball el vaig fer amb contes de llops, sempre tenim la imatge de llops dolents, però hi ha molts contes de llops bons.
Ens pot servir per introduir la llegenda de sant Jordi, parlar de les diferències entre els dos dracs.
Fer punts de llibre
Fer un drac amb fang o plastilina. Una vegada que treballàvem el parc Güell vam fer un drac amb plastilina blanca, prèviament els nens havien portat ous buits i nets i els havíem pintat de diferents colors un cop secs, els vam trencar i vam anar enganxant a la plastilina trossets de closques pintades, de tal manera que va quedar un drac amb trencadís. finalment els vam envernissar. Ho vam fer a Cicle Inicial.
Falten pocs dies per Sant Jordi, de ben segur serà un dia especial, sempre ho és, però aquest any tornarà a ser una mica més normal, després de 2 anys de pandèmia. Coincideix en dissabte, això vol dir que tindrem tot el dia per passejar amb família. Penso que fer viure aquesta diada als infants és molt important, és la nostra cultura, les nostres tradicions i som nosaltres qui els hi ha de fer viure, encomanar la il·lusió d'un dia tan bonic i especial.
Està bé, passejar i que els infants puguin mirar i remirar llibres, que puguin triar el seu llibre de Sant Jordi, com nosaltres triem el nostre. També els hi podem regalar.
LA LLEGENDA DE SANT JORDI, forma part d'aquesta tradició i m'encanta explicar-la, tan ara a la meva néta, com abans a l'escola. A l'escola la podem explicar, llegir, representar. Fa mooolts anys un grup de mestres la vam representar per als nens, els hi va agradar tant, que durant tot el 3r trimestre, jugaven al pati a sant Jordi ( la vam representar amb un esclop i una espardenya, en un escenari improvisat perquè estàvem en un altell de Bellvitge, però no en puc tenir més bon record) Animeu-vos a fer-ho els hi encantarà.
Avui us deixo dos llibre de la llegenda, un per a nens ben petits, amb solapes i l'altre per a nens una mica més grans, tant l'un com l'altre, és la llegenda de sempre.
Us deixo també l'enllaç del blog del conte "EL DRAC QUE CANVIAVA DE CONTE CADA COP QUE ESTERNUDAVA" és un conte simpàtic i divertit, on el drac de sant Jordi, està ben encostipat. Una manera diferent de veure la llegenda
També us deixo l'enllaç d'un llibre de poesies per a infants, té una poesia per cada lletra, i a més explica alguna curiositat. Trobo important que els nens es puguin aprendre poesies de memòria. També les rimes ens poden ajudar molt. "ABECEDARI DE CEL I TERRA"
I ja em perdonareu l'atreviment, però us deixo també l'enllaç per si us ve de gust veure la representació que vam fer fa taaants anys. Veureu que no pot ser més senzilla, amb un escenari improvisat, perquè en aquella època no teníem res més que molta il·lusió. Només us ho passo perquè amb els mitjans d'ara us animeu i veureu l'èxit que tindrà, la mainada us adorarà.
Arriba la nit i tots els animalets del bosc, estan cansats, comencen a badallar i tenen ganes d'anar a dormir. Tots? NO!!! hi ha la petita osseta que no té son, però a poc a poc, també comença a badallar i els ullets se li van tancant.
Com tots els llibres d'aquest autor, Chris Haughton, són llibres molt senzills i repetitius, dirigits cap als infants més menuts. És un llibre molt dolç, per just abans d'anar a dormir
En aquest blog hi ha dos llibres més d'aquest autor, us deixo els enllaços.
L'Ariadna és una nena que li agrada somiar. Un dia es fa amiga de la lluna i juntes faran un llarg viatge, des de casa de l'Ariadna fins a la sabana. Resulta que a la ciutat que viu l'Ariadna una lleona s'ha escapat del zoo i té moltes ganes de tornar a casa seva amb la seva família i les seves amigues, l'Ariadna i la lluna l'ajudaran.
És un llibre escrit per en Jaume Cabré , escriptor reconegut i dibuixat per la Queralt Armengol. entre tots dos han fet d'aquesta història senzilla, un àlbum il·lustrat preciós, amb pàgines que tenen pestanyes per obrir o fulls encunyats, tot ple de detalls.
És una història llarga amb molta lletra, això no afavoreix la lectura autònoma dels infants cap als que està dirigit, però si que donat el seu atractiu, els podem acompanyar en la lectura i llegir-lo en veu alta i anar observant tots els detalls que hi té dibuixats. Jo el recomanaria per a criatures de Cicle Inicial.
Sempre recomano llegir amb els infants, trobar un moment de tranquil·litat, asseure'ns junts i llegir plegats, com a font de plaer, de calma. Llegir amb ells es converteix en un moment d'intimitat entre l'adult i l'infant i això sempre és plaent. Llegir no s'ha de convertir en una obligació, llegir ha de ser un plaer, per fer volar la imaginació, per estar junts un moment, per compartir, per poder parlar de coses que segurament ens haurà suggerit la lectura (fases de a lluna, què és la sabana, quins animals hi viuen, quins animals tenim als nostres boscos...). Doncs aquest llibre fa aquesta funció, perquè és un llibre amb molta lletra, amb una història elaborada i prou llarga.
Aquesta funció també la fa un conte que fa temps vaig posar al blog "UN TALP AL MEU JARDÍ" d'en Martí Gironell on ens explica els animals que viuen sota terra i la importància de cuidar la natura.
Un grup d'animals cada dia es mira la lluna, i els hi agradaria saber de què deu tenir gust, així que un darrere l'altre decideixen intentar d'arribar a la lluna per poder-la tastar. Com que d'un en un, no poden, s'ajuden entre tots, fins que al final és el més petitó qui aconsegueix agafar-ne un trosset. Però... de què té gust? Doncs... haurem d'esperar a llegir el conte per descobrir-ho, potser ens sorprèn.
S'ha convertit ja, en un conte clàssic, és també un conte acumulatiu. Un conte tendre i molt bonic. Podem fer que hi participin els nens:
Fent prediccions de quin animal deu estar a punt d'arribar, ho aconseguirà?
Fent repetir l'estructura: "Si t'enfiles a la meva esquena, potser l'arribarem a tocar"
És un conte el suficientment llarg, com per fer que cada criatura es prepari un trosset de conte, quan el tenen molt ben après els podem gravar i finalment nosaltres podem fer-ne el muntatge. Aquesta tasca també ens pot permetre que facin ells els dibuixos del conte, cada infant o per parelles pot dibuixar un animal, així entre tots podem fer el conte. També podríem fer els animals de plastilina, o bé buscar figuretes d'animals. Quan jo el vaig fer el vam dibuixar entre tots. És una feina que els agrada molt i demanen molt d'escoltar-lo. Us comparteixo el resultat d'aquest treball:
Podem aprofitar el conte per parlar de la lluna, de les fases de la lluna, què és un satèl·lit, què és un eclipsi...
També podem aprofitar-lo per treballar les mesures, ja que porta un mesurador, ens podem mesurar cadascú, veure qui és més alt, qui és més baix, fer una gràfica amb les nostres mesures...
