Aquest conte li van portar els Reis a l'Aran, la meva néta. M'ha agradat molt i per això ho vull compartir. És la història del Petit Príncep, però afegint l'Aran com a protagonista, perquè és un conte personalitzat.
Està molt ben fet, amb uns dibuixos ben bonics. A la primera pàgina porta una dedicatòria dels Reis d'Orient i a la pàgina del costat una foto d'ella impresa.
M'ha semblat una idea original i molt interessant , una manera d'apropar els llibres a la quitxalla, una altra manera perquè s'interessin per la lectura.
L'Aran és molt petita, però li encanta que li llegim. Un dia aprendrà a llegir i què millor que el seu llibre per gaudir tot llegint?
Recordeu la lectura és fomenta cada dia, des de ben petits. Compartiu estones explicant, llegint contes, veureu que és una estona meravellosa i on s'estableixen uns vincles preciosos.
Com sempre dic la "lectura sempre ha de ser un plaer, mai una obligació". Busquem i facilitem aquest plaer, perquè un dia siguin uns grans lectors.
Us deixo tres fotos del conte perquè us en pugueu fer una petita idea. També us deixo el web. Hi ha molts contes classificats per temàtiques i edats diferents, on es pot escollir l'idioma.
Falta ben poc perquè arribi Nadal, ben poc per fer cagar el TIÓ, perquè arribin els REIS D'ORIENT. Moments per fer-nos regals.
Regaleu llibres als infants , contes, llibres-joc, llibres per aprendre sobre volcans, el cos humà, l'aigua..., còmics. Penseu en ells, quins interessos tenen, quins llibres els hi poden agradar. Llegint estimulem la imaginació, aprenem vocabulari, ortografia, aprenem un munt de coses sense adonar-nos-en .
Regaleu llibres als adults, que els infants ens vegin llegir. Ells ens imiten, volen fer com nosaltres, si no ens veuen llegir, serà difícil que siguin lectors.
Llegir és una gran aventura i sempre, sempre ha de ser un plaer, no una obligació.
Podeu mirar aquest blog, hi trobareu llibres ben diferents, que us poden donar idees. Sort i a gaudir d'aquests dies!
És un llibre que recull els contes clàssics de sempre, per mi el fa especial el llenguatge que utilitza, les frases fetes, maneres de dir..., potser perquè jo també sóc d'Osona i m'he adonat del vocabulari que poc a poc anem oblidant. M'agrada llegir-lo per utilitzar tota la riquesa lingüística que ens brinda. Sovint tenim tendència a utilitzar paraules que ens semblen més fàcils d'entendre, també perquè utilitzem el català més estàndard. No hem de tenir por d'utilitzar paraules diferents, la quitxalla les aprendrà d'una manera ben natural, pel context ja les entendrà, no cal donar-hi més importància. No hi ha paraules més difícils que altres, només hi ha paraules que utilitzem més que altres, per tant si les utilitzem la canalla les aprèn.
A la meva néta, l'Aran, li agraden molt els contes i li agrada escoltar-los quan va en cotxe, jo de tant en tant n'hi gravo, ja siguin contes explicats o bé contes llegits perquè els pugui escoltar. Escoltar contes, també és un aprenentatge, ja que vivim en una època a on sembla que si no hi ha imatge, ja no els hi agradarà. Jo penso que és important que aprenguin a escoltar, no cal ensenyar-los vídeos. Escoltar també els ajudarà a tenir memòria auditiva, concentrar-se, més endavant aprendre a escoltar a l'escola, als companys...
Aquests contes els podem llegir i gravar, el fet de que l'estigui llegint una persona, per ells estimada, fa que els agradi molt escoltar-los.
Us deixo la gravació de la lectura del conte dels 3 porquets, escolteu-lo i veure-ho la riquesa lingüística que té. També us deixo una relació de vocabulari que a mi em sembla que ja no s'utilitza tant i ens permet veure els matisos tan rics que té la llengua.
La mort forma part de la vida, com deia una companya "a la mort s'hi arriba viu". Però als adults ens costa molt parlar-ne i molt més quan la mort toca de prop als infants.
A casa aquests dies s'ha mort l'avi, el besavi de l'Aran, amb qui ella hi tenia una relació molt estreta.
REFLEXIONS
Si
és una mort prevista, està bé, assessorar-nos i preparar-nos per explicar a la
mainada el què ha passat.
Els
hi hem d’explicar. No ho podem obviar. Cal explicar que s’ha mort perquè els infants
necessiten certeses i necessiten no sentir-se enganyats per aquells a qui més estimen.
No
cal ser escabrosos. Si’explica i prou. Ells ja demanaran si volen saber-ne més.
Els
podem dir que a vegades quan s’és molt vellet, els metges no sempre poden
curar. Tampoc cal posar-los la por al cos, perquè és normal que puguin pensar en la mort de la mare o el pare...ells ja preguntaran,
segons el que vulguin saber i segons l’edat.
També
podem dir que quan es mor, està tranquil i bé perquè ja no li fa mal res, no té gana, ni té, set, ni està cansat. Simplement descansa per sempre.
El
llenguatge és important. No diguem que dorm, perquè potser els hi estem creant
sense voler la por a no dormir, o poden agafar por a no despertar-se. Ells han de
veure la diferència. Quan anem a dormir a la nit, a la migdiada, després ens
despertem oi?
No
hem d’amagar la nostra tristesa. La tristesa forma part de la vida com l’alegria. No passa res si ens veuen tristos, si plorem. Senzillament expliquem que estem
tristos perquè a partir d’ara ja no els podrem veure, només els podrem
recordar.
Deixem
que ells marquin el que volen saber i el què volen fer, per exemple, l’Aran, va
voler veure l’avi mort, ella només té 2 anys i mig, i els seus pares li van portar, es va quedar
tranquil·la, perquè com ella diu, l’avi està molt relaxat.
També
va venir a l’enterrament. És un moment de comiat, i prèviament ja se li havia
explicat com seria. Això no vol pas dir que tothom ho hagi de fer així, ja que
depèn molt de cada criatura, de com és, del què vol, de l’edat.
Per mi també és important poder-lo situar a algun lloc. Un lloc on poder-lo recordar.
CONTES
Sempre dic que els contes ens ajuden molt, especialment si hem de tractar emocions que ens costen, doncs en aquest cas de la mort, també ens ajudaran. De contes per parlar-ne n'hi ha molts, però jo només us posaré, els sis que conec i m'agraden. També us deixaré de cada conte l'enllaç al youtube perquè pugueu veure de què va. Com sempre trieu i remeneu i busqueu el conte que us faci sentir còmodes, també penseu en la criatura quin és el conte que li pot anar millor.
Hi ha contes que en parlen explícitament i d'altres que suggereixen més l'absència.
Títol: "L'ARBRE DELS RECORDS"
Autora / Il·ustradora: BRITTA TECKENTRUP
Ed: NUBEOCHO
Personalment aquest conte m'agrada molt, el trobo dolç i delicat, parla de la guineu que després d'una llarga vida feliç es troba cansada , tanca els ulls, respira profundament i es mort. Els seus amics no es poden imaginar la vida al bosc sense ella, però després, entre tots expliquen els records que tenen amb ella i la poden recordar sempre.
A més, a més, en aquest cas, el nostre avi, va fer com la guineu tranquil·lament i sense molestar, va marxar.
Títol: "L'ILLA DE L'AVI"
Autor / Il·ustrdor: BENJI DAVIES
Ed: ANDANA
Ens explica la història d'en Leo i el seu avi, de com s'estimaven! En Leo troba a l'avi a les golfes de casa i travessant una porta, gaudiran d'una aventura, de la que l'avi, ja no tornarà. La història va d'això de la pèrdua de l'avi, de la tristesa d'en Leo, però a l'hora sentint-se reconfortat perquè sap que l'avi és feliç. Sigui on sigui l'avi és feliç i estarà sempre en ell en tots els seus records.
Títol: "QUE VE DESPRÉS DEL MIL"
Autora / iL·LUSTRADORA : ANETTE BLEY
Ed: TAKATUKA
És un conte força llarg, potser estaria més indicat per a nens i nenes de Cicle Inicial.
Ens explica la història d'una nena petita, la Lisa, i el seu vell amic Otto. La Lisa li agrada comptar estrelles, ja sap comptar fins a 16, però d'estrelles n'hi ha moltes, potser, mil!. Un dia l'Otto es posa malalt i es mor. La Lisa està profundament trista i el troba molt a faltar, però la dona de l'Otto, l'ajudarà a entendre que les persones que estimem, sempre viuen dins nostre. M'agrada especialment el símil que fa amb el pastís al final del llibre, també m'agrada que parla de la tristesa i l'absència obertament. És un llibre tendre i bonic i ben explícit.
Títol: "T'ESTIMARÉ SEMPRE, PETITÓ"
Autor / iL3LUSTRADOR: DEBI GLIORI
Ed: ESTRELLA POLAR
La Cueta, és una guineu petitona, una mica entremaliada i malcarada, segons ella, no l'estima ningú. Però la seva mare, s'encarrega de demostrar-li que el seu amor és tan gran que faci el que faci, sempre l'estimarà. M'agrada quan li explica, al final del conte que les estrelles que brillen al cel, fa molt temps que van desaparèixer, però segueixen brillant i que l'amor, és com les estrelles, sempre segueix brillant.
Títol: "L'ESTRELLA DE LA LAURA"
Autor / Il·lustrador: KLAUS BAUMGART
Ed: BEASCOA
La Laura és una nena que està mirant per la finestra perquè li agrada mirar les estrelles. Un dia veu com en cau una , la va corrents a buscar, l'agafa i se l'emporta a la seva habitació i li cura la punta trencada, però quina sorpresa!, l'endemà al matí, l'estrella no hi és!. Quan va arribar la nit va tornar aparèixer l'estrella, perquè, és clar, les estrelles brillen només a la nit. Però després d'estar amb ella jugant molta estona, es va adonar que cada cop brillava menys i va comprendre que l'havia de tornar cap al cel, perquè és allà on les estrelles brillen.
No és un conte que parli específicament de la mort, però si d'aprendre a separar-nos de les coses que volem.
Títol: "L'EDU, EL PETIT LLOP"
Autor / Il·lustrador: GREGOIRE SOLOTAREFF
Ed: CORIMBO
Parla de la mort del tiet del petit llop, ell no entén què ha passat i es troba un conill que l'ajuda a enterrar-lo. Es fan molt amics, aprenen coses junts, però un dia l'Edu espanta tant al conill que no vol saber res més d'ell. L'Edu molt trist, entendrà què és la por i tornarà, per estar amb en Tom, el petit conill, que malgrat les diferències, sempre s'ajuden.
ENLLAÇOS
Finalment us vull deixar alguns enllaços, on hi ha moltíssims contes, per triar i remenar, i un article de Sant Joan de Déu on ens explica com explicar la mort als nens.
Som a l'estiu, un bon moment per fer activitats diferents amb la mainada, temps per compartir amb la família, no deixeu de llegir-los contes, de que ells llegeixin, però no com una obligació, la lectura, sempre ha de ser un plaer. Avui us vull presentar un LLIBRE-JOC per als més menuts, és una altra manera d'entrar en el món dels llibres.
Un llibre per jugar, en aquest cas, cada pàgina està dedicada a un hàbitat diferent on viuen animals, el camp, la sabana, el bosc, la banquisa i l'oceà.
És de cartró gruixut per poder manipular sense dificultat. A la pàgina de l'esquerra es mostra diferents animals en el seu hàbitat, es pot aprofitar per treballar l'observació, el vocabulari... A la pàgina de la dreta és on hi ha el joc del memory, on es troben quatre parelles d'animals que cal relacionar, per fer-ho, només hauran de fer lliscar la finestreta. d'aquesta col·l3cció també hi ha les bestioles i els colors.
Aquest tipus de llibres fomenten el vocabulari, l'atenció, la rapidesa visual, la concentració...
Us vull recordar dues entrades d'aquest bloc on també vaig presentar dos llibres-joc, us deixo els enllaços.
Sempre he pensat que els contes ens poden ajudar molt amb la mainada, tan per entendre situacions noves que sovint costen de gestionar, com pot ser, la mort d'algú proper, el naixement d'un germà...a través dels contes és més fàcil arribar a les emocions, poder posar nom al què ens està passant, al què estem sentint, sovint fa mal i costa d'explicar, es noten nerviosos estranys i ho poden manifestar de diferents maneres. Els podem veure més ensopits del compte, rabiosos, fent rabietes per no res, buscant límits, quequejant, etc. Com que els estimem tant els hem de poder ajudar i crec que trobar un bon conte, sovint ajuda a posar paraules, a reconèixer sentiments i emocions. ENTENDRE QUÈ ELS PASSA ELS AJUDA A SUPERAR LES SITUACIONS.
Hem de ser comprensius i no voler tenir pressa a resoldre la situació, els sentiments, els sentim i tots tenim el nostre procés per superar-los, nosaltres els podem ajudar a trobar el camí que faciliti que a poc a poc, es vagin sentint millor.
Tenir un fill i com a conseqüència els infants un germà, no és cosa senzilla, de fet quan arriba una personeta nova a casa, tots ens hem d'adaptar, el pare, la mare el fill gran, però també els avis i junts podem ajudar amb delicadesa a forjar noves complicitats.
Jo, buscava un conte per la meva néta, havia nascut en Blai, el seu germanet. Abans de néixer es mostrava nerviosa, és natural, saben que canviaran coses, però no saben què, sovint tenen por del què passarà. Vam esperar a que hagués nascut, així ja és una realitat i és més fàcil d'entendre. Ella té 2 anys i mig, però parla molt bé, va explicar que tenia mal de panxa, i senyalava la part de dalt de l'estómac, deia que alguna cosa la pressionava.
Així que em vaig posar a buscar contes, n'hi ha molts, però vaig trobar aquest conte meravellós, escrit en vers, molt senzill, on explica amb sentit de l'humor i molta tendresa què passa quan arriba un germà a casa, em va agradar de seguida, just hi ha una pagina que explica que l'infant sent gelosia, i ho descriu com un forat.
Em va agradar i li vaig comprar, tenir un germà pot costar una mica adaptar-s'hi, però també pot ser divertit, desperta tendresa, l'Aran, el cuida i l'estima molt, el vol protegir. Però sobretot, tenir un germà, és el regal més bonic del món i com diu l'ELISENDA ROCA, l'autora d'aquest llibre,
"des de que tu has arribat,
m'estimen encara més .
L'amor s'ha multiplicat
justament perquè ara hi ets
Per això no em canso de dir-ho
jo també ...T'ESTIMO! "
Us deixo el conte llegit per ella mateixa, així el podreu gaudir abans de comprar-lo. Els contes que tracten emocions m'agrada que els tingui a casa, ja que és un recurs que té a l'abast, podent anar-lo a buscar sempre que el necessita. En general m'agrada tenir molts contes a casa, però certament es pot anar a la biblioteca tant per mirar-los allà, com per agafar-los de préstec, per mi aquests contes són especials.
Un conte de dracs que no té res a veure amb Sant Jordi.
L'Àlex descobreix que al soterrani de casa hi ha un drac. De sobte li entren molts dubtes, i decideix fer 5 preguntes a 5 persones que ell pensa que el podran ajudar i envia una carta a cadascuna i després rep la resposta.
Penso que és un conte que dóna molt de si, tant per llegir a casa, com a l'escola, sobretot si a l'escola sou la classe dels DRACS.
Quan el llegim, a cada dubte que té l'Àlex, podem preguntar a la mainada ells com el resoldrien i després comprovar amb la resposta. Un dels dubtes és l'alimentació del drac, per tant ens pot donar peu a parlar de la nostra alimentació, del què mengen altres animals.. serà carnívor, herbívor o omnívor?.
Com que escriu cartes, ens pot ajudar a treballar la carta, veure el format que té, escriure el sobre, treballar les adreces.
També podem escriure cartes amb correu electrònic i a través del conte introduir-lo.
Podem buscar altres contes de dracs i veure si són dracs bons dolents, i fer-ne una gràfica de barres, aquest treball el vaig fer amb contes de llops, sempre tenim la imatge de llops dolents, però hi ha molts contes de llops bons.
Ens pot servir per introduir la llegenda de sant Jordi, parlar de les diferències entre els dos dracs.
Fer punts de llibre
Fer un drac amb fang o plastilina. Una vegada que treballàvem el parc Güell vam fer un drac amb plastilina blanca, prèviament els nens havien portat ous buits i nets i els havíem pintat de diferents colors un cop secs, els vam trencar i vam anar enganxant a la plastilina trossets de closques pintades, de tal manera que va quedar un drac amb trencadís. finalment els vam envernissar. Ho vam fer a Cicle Inicial.
