Autors: PETER YARROW I LENNY LIPTON / Il·ustracions: ERIC PUYBARET
Ed: SIMBOL EDITORS
S'està acostant Sant Jordi, les escoles celebren aquesta festa i de ben segur que parlarem de dracs. És per això que us vull portar un conte on el drac és un bon amic, un bon company.
Un conte on l'amistat hi és ben present, ens explica la relació entre un nen i un drac que viu per sempre, però quan el nen es fa gran, perd l'interès per jugar, i descobreix altres mons que li agraden més. La història té un punt de tristesa, però al final del conte podem veure com la història es torna a repetir i fa que ens torni el somriure als llavis.
És un conte cançó. La història, és la lletra de la cançó, amb unes il·lustracions molt boniques.
En els infants els hi podem ensenyar la cançó, possiblement ja l'hagin escoltat més vegades, una cançó que ja ha esdevingut ben popular.
Un conte imprescindible si som la classe dels DRACS.
Una altra història de la Marta Altés. Els seus llibres estan plens de color i de situacions que ens recorden la vida de cada dia.
La vida d'un gat no sempre és fàcil. Un dia ets el rei de la casa i de sobte, tot canvia. Ens explica la història d'un gat que un bon dia es troba que la família amb qui viu, li porten un gos a casa. Ell se sent desplaçat, contrariat, trist, preocupat perquè no sap si encara l'estimen.
És un llibre divertit, ple de situacions quotidianes i de sentiments que es donen quan un es converteix en "el príncep destronat". Un llibre que ens anirà molt bé, tant a casa, com a l'escola, per treballar la gelosia, quan un infant es troba en la situació que li neix un germanet. El fet que estigui tractat a través de dos animals, fa la història més fàcil d'entendre i fa que sentim una gran simpatia per el nostre protagonista que malgrat no entén què està passant i se sent enfadat i trist, procura tractar bé al seu nou company.
Es poden fer moltes reflexions amb la mainada, tant per parlar del què ells senten, com per reflexionar sobre la resolució dels conflicte, ja que el gat sap resoldre molt bé la nova situació: les normes, sempre es poden canviar i decideixen que entre tots dos faran unes normes noves. I així és com van aprenent a conviure, a estimar-se, a fer-se companyia, a divertir-se i amb paciència es van fent amics.
Quan neix un germanet sempre és una situació complicada i d'emocions contradictòries. La criatura ha de trobar el seu nou lloc a la família, està bé poder oferir diferents històries que els puguin ajudar a entendre el què senten, no és gens estrany el què els passa i està bé, poder posar-li nom, GELOSIA.
En aquest blog hi ha un altre conte que tracta l'arribada d'un germanet i la gelosia, "TU I JO. EL CONTE MÉS BONIC DEL MÓN" de l'Elisenda Roca. Us deixo l'enllaç, per si us pot ser útil.
És un llibre delicat, preciós, un llibre per a compartir amb els infants, explicant o llegint cada escena i gaudint de la música de Txaikovski. Per quina edat? Doncs depèn, però des de ben petits són capaços d'escoltar la història i la música. La meva néta té 3 anys i li encanta. A cada edat pots fer coses diferents, explicar, llegir, escoltar la música tot buscant els personatges...
M'agraden els llibres musicals, ja que ens permeten apropar la música clàssica als infants. També crec que és important dir als infants el títol de l'obra i el músic, no tant perquè ho aprenguin, sinó perquè poc a poc van adquirint cultura, en aquest cas musical, evidentment no cal forçar gens, però anireu veient com van dient noms de diferents músics. Com sempre dic no hem de tenir por d'utilitzar paraules, ells les aprenen a utilitzar sense cap problema.
D'aquesta mateixa col·lecció també hi ha "EL CARNAVAL DELS ANIMALS" de Saint-Saëns. També té sis escenes igual de delicades amb sis fragments sonors: "La marxa reial del lleó", "Galls i gallines", "Tortugues", "L'elefant", "Aquari" i "Final"
També us deixo un enllaç del "PETIT SÀPIENS " perquè fa una proposta interessant.
Aquest conte li van portar els Reis a l'Aran, la meva néta. M'ha agradat molt i per això ho vull compartir. És la història del Petit Príncep, però afegint l'Aran com a protagonista, perquè és un conte personalitzat.
Està molt ben fet, amb uns dibuixos ben bonics. A la primera pàgina porta una dedicatòria dels Reis d'Orient i a la pàgina del costat una foto d'ella impresa.
M'ha semblat una idea original i molt interessant , una manera d'apropar els llibres a la quitxalla, una altra manera perquè s'interessin per la lectura.
L'Aran és molt petita, però li encanta que li llegim. Un dia aprendrà a llegir i què millor que el seu llibre per gaudir tot llegint?
Recordeu la lectura és fomenta cada dia, des de ben petits. Compartiu estones explicant, llegint contes, veureu que és una estona meravellosa i on s'estableixen uns vincles preciosos.
Com sempre dic la "lectura sempre ha de ser un plaer, mai una obligació". Busquem i facilitem aquest plaer, perquè un dia siguin uns grans lectors.
Us deixo tres fotos del conte perquè us en pugueu fer una petita idea. També us deixo el web. Hi ha molts contes classificats per temàtiques i edats diferents, on es pot escollir l'idioma.
Falta ben poc perquè arribi Nadal, ben poc per fer cagar el TIÓ, perquè arribin els REIS D'ORIENT. Moments per fer-nos regals.
Regaleu llibres als infants , contes, llibres-joc, llibres per aprendre sobre volcans, el cos humà, l'aigua..., còmics. Penseu en ells, quins interessos tenen, quins llibres els hi poden agradar. Llegint estimulem la imaginació, aprenem vocabulari, ortografia, aprenem un munt de coses sense adonar-nos-en .
Regaleu llibres als adults, que els infants ens vegin llegir. Ells ens imiten, volen fer com nosaltres, si no ens veuen llegir, serà difícil que siguin lectors.
Llegir és una gran aventura i sempre, sempre ha de ser un plaer, no una obligació.
Podeu mirar aquest blog, hi trobareu llibres ben diferents, que us poden donar idees. Sort i a gaudir d'aquests dies!
És un llibre que recull els contes clàssics de sempre, per mi el fa especial el llenguatge que utilitza, les frases fetes, maneres de dir..., potser perquè jo també sóc d'Osona i m'he adonat del vocabulari que poc a poc anem oblidant. M'agrada llegir-lo per utilitzar tota la riquesa lingüística que ens brinda. Sovint tenim tendència a utilitzar paraules que ens semblen més fàcils d'entendre, també perquè utilitzem el català més estàndard. No hem de tenir por d'utilitzar paraules diferents, la quitxalla les aprendrà d'una manera ben natural, pel context ja les entendrà, no cal donar-hi més importància. No hi ha paraules més difícils que altres, només hi ha paraules que utilitzem més que altres, per tant si les utilitzem la canalla les aprèn.
A la meva néta, l'Aran, li agraden molt els contes i li agrada escoltar-los quan va en cotxe, jo de tant en tant n'hi gravo, ja siguin contes explicats o bé contes llegits perquè els pugui escoltar. Escoltar contes, també és un aprenentatge, ja que vivim en una època a on sembla que si no hi ha imatge, ja no els hi agradarà. Jo penso que és important que aprenguin a escoltar, no cal ensenyar-los vídeos. Escoltar també els ajudarà a tenir memòria auditiva, concentrar-se, més endavant aprendre a escoltar a l'escola, als companys...
Aquests contes els podem llegir i gravar, el fet de que l'estigui llegint una persona, per ells estimada, fa que els agradi molt escoltar-los.
Us deixo la gravació de la lectura del conte dels 3 porquets, escolteu-lo i veure-ho la riquesa lingüística que té. També us deixo una relació de vocabulari que a mi em sembla que ja no s'utilitza tant i ens permet veure els matisos tan rics que té la llengua.
La mort forma part de la vida, com deia una companya "a la mort s'hi arriba viu". Però als adults ens costa molt parlar-ne i molt més quan la mort toca de prop als infants.
A casa aquests dies s'ha mort l'avi, el besavi de l'Aran, amb qui ella hi tenia una relació molt estreta.
REFLEXIONS
Si
és una mort prevista, està bé, assessorar-nos i preparar-nos per explicar a la
mainada el què ha passat.
Els
hi hem d’explicar. No ho podem obviar. Cal explicar que s’ha mort perquè els infants
necessiten certeses i necessiten no sentir-se enganyats per aquells a qui més estimen.
No
cal ser escabrosos. Si’explica i prou. Ells ja demanaran si volen saber-ne més.
Els
podem dir que a vegades quan s’és molt vellet, els metges no sempre poden
curar. Tampoc cal posar-los la por al cos, perquè és normal que puguin pensar en la mort de la mare o el pare...ells ja preguntaran,
segons el que vulguin saber i segons l’edat.
També
podem dir que quan es mor, està tranquil i bé perquè ja no li fa mal res, no té gana, ni té, set, ni està cansat. Simplement descansa per sempre.
El
llenguatge és important. No diguem que dorm, perquè potser els hi estem creant
sense voler la por a no dormir, o poden agafar por a no despertar-se. Ells han de
veure la diferència. Quan anem a dormir a la nit, a la migdiada, després ens
despertem oi?
No
hem d’amagar la nostra tristesa. La tristesa forma part de la vida com l’alegria. No passa res si ens veuen tristos, si plorem. Senzillament expliquem que estem
tristos perquè a partir d’ara ja no els podrem veure, només els podrem
recordar.
Deixem
que ells marquin el que volen saber i el què volen fer, per exemple, l’Aran, va
voler veure l’avi mort, ella només té 2 anys i mig, i els seus pares li van portar, es va quedar
tranquil·la, perquè com ella diu, l’avi està molt relaxat.
També
va venir a l’enterrament. És un moment de comiat, i prèviament ja se li havia
explicat com seria. Això no vol pas dir que tothom ho hagi de fer així, ja que
depèn molt de cada criatura, de com és, del què vol, de l’edat.
Per mi també és important poder-lo situar a algun lloc. Un lloc on poder-lo recordar.
CONTES
Sempre dic que els contes ens ajuden molt, especialment si hem de tractar emocions que ens costen, doncs en aquest cas de la mort, també ens ajudaran. De contes per parlar-ne n'hi ha molts, però jo només us posaré, els sis que conec i m'agraden. També us deixaré de cada conte l'enllaç al youtube perquè pugueu veure de què va. Com sempre trieu i remeneu i busqueu el conte que us faci sentir còmodes, també penseu en la criatura quin és el conte que li pot anar millor.
Hi ha contes que en parlen explícitament i d'altres que suggereixen més l'absència.
Títol: "L'ARBRE DELS RECORDS"
Autora / Il·ustradora: BRITTA TECKENTRUP
Ed: NUBEOCHO
Personalment aquest conte m'agrada molt, el trobo dolç i delicat, parla de la guineu que després d'una llarga vida feliç es troba cansada , tanca els ulls, respira profundament i es mort. Els seus amics no es poden imaginar la vida al bosc sense ella, però després, entre tots expliquen els records que tenen amb ella i la poden recordar sempre.
A més, a més, en aquest cas, el nostre avi, va fer com la guineu tranquil·lament i sense molestar, va marxar.
Títol: "L'ILLA DE L'AVI"
Autor / Il·ustrdor: BENJI DAVIES
Ed: ANDANA
Ens explica la història d'en Leo i el seu avi, de com s'estimaven! En Leo troba a l'avi a les golfes de casa i travessant una porta, gaudiran d'una aventura, de la que l'avi, ja no tornarà. La història va d'això de la pèrdua de l'avi, de la tristesa d'en Leo, però a l'hora sentint-se reconfortat perquè sap que l'avi és feliç. Sigui on sigui l'avi és feliç i estarà sempre en ell en tots els seus records.
Títol: "QUE VE DESPRÉS DEL MIL"
Autora / iL·LUSTRADORA : ANETTE BLEY
Ed: TAKATUKA
És un conte força llarg, potser estaria més indicat per a nens i nenes de Cicle Inicial.
Ens explica la història d'una nena petita, la Lisa, i el seu vell amic Otto. La Lisa li agrada comptar estrelles, ja sap comptar fins a 16, però d'estrelles n'hi ha moltes, potser, mil!. Un dia l'Otto es posa malalt i es mor. La Lisa està profundament trista i el troba molt a faltar, però la dona de l'Otto, l'ajudarà a entendre que les persones que estimem, sempre viuen dins nostre. M'agrada especialment el símil que fa amb el pastís al final del llibre, també m'agrada que parla de la tristesa i l'absència obertament. És un llibre tendre i bonic i ben explícit.
Títol: "T'ESTIMARÉ SEMPRE, PETITÓ"
Autor / iL3LUSTRADOR: DEBI GLIORI
Ed: ESTRELLA POLAR
La Cueta, és una guineu petitona, una mica entremaliada i malcarada, segons ella, no l'estima ningú. Però la seva mare, s'encarrega de demostrar-li que el seu amor és tan gran que faci el que faci, sempre l'estimarà. M'agrada quan li explica, al final del conte que les estrelles que brillen al cel, fa molt temps que van desaparèixer, però segueixen brillant i que l'amor, és com les estrelles, sempre segueix brillant.
Títol: "L'ESTRELLA DE LA LAURA"
Autor / Il·lustrador: KLAUS BAUMGART
Ed: BEASCOA
La Laura és una nena que està mirant per la finestra perquè li agrada mirar les estrelles. Un dia veu com en cau una , la va corrents a buscar, l'agafa i se l'emporta a la seva habitació i li cura la punta trencada, però quina sorpresa!, l'endemà al matí, l'estrella no hi és!. Quan va arribar la nit va tornar aparèixer l'estrella, perquè, és clar, les estrelles brillen només a la nit. Però després d'estar amb ella jugant molta estona, es va adonar que cada cop brillava menys i va comprendre que l'havia de tornar cap al cel, perquè és allà on les estrelles brillen.
No és un conte que parli específicament de la mort, però si d'aprendre a separar-nos de les coses que volem.
Títol: "L'EDU, EL PETIT LLOP"
Autor / Il·lustrador: GREGOIRE SOLOTAREFF
Ed: CORIMBO
Parla de la mort del tiet del petit llop, ell no entén què ha passat i es troba un conill que l'ajuda a enterrar-lo. Es fan molt amics, aprenen coses junts, però un dia l'Edu espanta tant al conill que no vol saber res més d'ell. L'Edu molt trist, entendrà què és la por i tornarà, per estar amb en Tom, el petit conill, que malgrat les diferències, sempre s'ajuden.
ENLLAÇOS
Finalment us vull deixar alguns enllaços, on hi ha moltíssims contes, per triar i remenar, i un article de Sant Joan de Déu on ens explica com explicar la mort als nens.
