Arriba la nit i tots els animalets del bosc, estan cansats, comencen a badallar i tenen ganes d'anar a dormir. Tots? NO!!! hi ha la petita osseta que no té son, però a poc a poc, també comença a badallar i els ullets se li van tancant.
Com tots els llibres d'aquest autor, Chris Haughton, són llibres molt senzills i repetitius, dirigits cap als infants més menuts. És un llibre molt dolç, per just abans d'anar a dormir
En aquest blog hi ha dos llibres més d'aquest autor, us deixo els enllaços.
L'Ariadna és una nena que li agrada somiar. Un dia es fa amiga de la lluna i juntes faran un llarg viatge, des de casa de l'Ariadna fins a la sabana. Resulta que a la ciutat que viu l'Ariadna una lleona s'ha escapat del zoo i té moltes ganes de tornar a casa seva amb la seva família i les seves amigues, l'Ariadna i la lluna l'ajudaran.
És un llibre escrit per en Jaume Cabré , escriptor reconegut i dibuixat per la Queralt Armengol. entre tots dos han fet d'aquesta història senzilla, un àlbum il·lustrat preciós, amb pàgines que tenen pestanyes per obrir o fulls encunyats, tot ple de detalls.
És una història llarga amb molta lletra, això no afavoreix la lectura autònoma dels infants cap als que està dirigit, però si que donat el seu atractiu, els podem acompanyar en la lectura i llegir-lo en veu alta i anar observant tots els detalls que hi té dibuixats. Jo el recomanaria per a criatures de Cicle Inicial.
Sempre recomano llegir amb els infants, trobar un moment de tranquil·litat, asseure'ns junts i llegir plegats, com a font de plaer, de calma. Llegir amb ells es converteix en un moment d'intimitat entre l'adult i l'infant i això sempre és plaent. Llegir no s'ha de convertir en una obligació, llegir ha de ser un plaer, per fer volar la imaginació, per estar junts un moment, per compartir, per poder parlar de coses que segurament ens haurà suggerit la lectura (fases de a lluna, què és la sabana, quins animals hi viuen, quins animals tenim als nostres boscos...). Doncs aquest llibre fa aquesta funció, perquè és un llibre amb molta lletra, amb una història elaborada i prou llarga.
Aquesta funció també la fa un conte que fa temps vaig posar al blog "UN TALP AL MEU JARDÍ" d'en Martí Gironell on ens explica els animals que viuen sota terra i la importància de cuidar la natura.
Un grup d'animals cada dia es mira la lluna, i els hi agradaria saber de què deu tenir gust, així que un darrere l'altre decideixen intentar d'arribar a la lluna per poder-la tastar. Com que d'un en un, no poden, s'ajuden entre tots, fins que al final és el més petitó qui aconsegueix agafar-ne un trosset. Però... de què té gust? Doncs... haurem d'esperar a llegir el conte per descobrir-ho, potser ens sorprèn.
S'ha convertit ja, en un conte clàssic, és també un conte acumulatiu. Un conte tendre i molt bonic. Podem fer que hi participin els nens:
Fent prediccions de quin animal deu estar a punt d'arribar, ho aconseguirà?
Fent repetir l'estructura: "Si t'enfiles a la meva esquena, potser l'arribarem a tocar"
És un conte el suficientment llarg, com per fer que cada criatura es prepari un trosset de conte, quan el tenen molt ben après els podem gravar i finalment nosaltres podem fer-ne el muntatge. Aquesta tasca també ens pot permetre que facin ells els dibuixos del conte, cada infant o per parelles pot dibuixar un animal, així entre tots podem fer el conte. També podríem fer els animals de plastilina, o bé buscar figuretes d'animals. Quan jo el vaig fer el vam dibuixar entre tots. És una feina que els agrada molt i demanen molt d'escoltar-lo. Us comparteixo el resultat d'aquest treball:
Podem aprofitar el conte per parlar de la lluna, de les fases de la lluna, què és un satèl·lit, què és un eclipsi...
També podem aprofitar-lo per treballar les mesures, ja que porta un mesurador, ens podem mesurar cadascú, veure qui és més alt, qui és més baix, fer una gràfica amb les nostres mesures...
La petita zebra Camil·la està cansada de portar uns pantalons, amb uns tirants per no perdre les seves ratlles. Un dia decideix treure's els pantalons i jugar i fer capbussons per l'herba fresca. Però... quina mala sort "un vent bandit se li ha endut 7 ratlles del seu vestit". Pobre!, es posa a plorar una llàgrima per cada ratlla que ha perdut. Sort que té molts amics i tots l'ajuden!
És un conte acumulatiu, recordem que són els contes que es va repetint una mateixa situació i s'hi va afegint un element nou cada vegada, en aquest cas un animal. Aquesta tipologia de contes, tant els acumulatius, encadenats o repetitius m'agraden molt perquè faciliten la comprensió i permeten que els nens hi participin.
QUÈ PODEM FER PER TREBALLAR-HO? :
Els podem fer participar demanant que facin una predicció a veure quin animal arribarà, de quin color serà la ratlla que li posarà...
Podem preguntar: -I tu de quin color li posaries i a on li posaries?
També podem fer que cada vegada repeteixin la pregunta que fa l'animal que arriba: - Per què plores? i també que responguin: - Perquè el vent bandit se m'ha endut les ratlles del vestit. Podríem fer que una part de la classe pregunti i que l'altre respongui, després canviar-ho.
També podríem preguntar cada vegada a una criatura diferent, una que pregunti i l'altre que respongui. Això fa que estiguin atents, amb ganes de participar i que aprenguin a tenir paciència i esperar-se. També afavoreix el respecte cap als altres.
Representar el conte, ja que l'anar repetint sempre la mateixa estructura ens facilita molt que ho puguin representar. Les representacions en escoles on la immersió és imprescindible, ja que no es parla en català, ajuda molt a millorar la parla.
Com que la zebra plora 7 llàgrimes i cada vegada que recupera una ratlla, plora una llàgrima menys, ens permet comptar enrere, endevinar quantes llàgrimes plorarà. Això es pot fer en nens de P5 i fins i tot P4)
És un conte que també el podem aprofitar per parlar de l'amistat, de com els amics s'ajuden amb el què tenen i amb el què poden.
Us deixo el conte del youtube que trobo que està molt ben explicat.
Jo no sóc pas una experta, només us parlaré de la meva experiència, tant com a mestra, mare i ara àvia.
La primera cosa que cal dir, és que és molt diferent llegir un conte o explicar un conte. Avui em centraré en explicar un conte.
Els contes explicats poden ser contes coneguts o bé inventats. Si són contes coneguts és important que els coneguem prou bé, per no perdre el fil de la història.
Quan expliquem un conte:
És important utilitzar un to de veu adequat, canviar la veu segons els personatges. Amb la nostra veu donem emoció per escoltar-lo. si utilitzem un to de veu molt monòton els nens es cansen.
El gest també és important per donar èmfasi a la història.
Cal utilitzar un vocabulari variat, ja que les criatures aniran incorporant paraules que encara no coneixen.
Explicar contes ens permet adaptar-nos a les seves necessitats, ja que podem posar-hi més o menys "salsa" segons l'edat dels nens/es.
També podem fer que hi participin, cantant alguna canterella, repetint alguna frase, paraula...
Explicar contes estimula molt la imaginació, el llenguatge i la creativitat. Ajuda a aprendre a escoltar i també ajuda a la concentració.
M'agrada molt explicar contes perquè s'estableix un vincle afectiu entre la criatura i nosaltres.
Si expliquem un conte inventat, els infants ens poden ajudar a anar-lo inventant, sobretot si ja són canalla de P5, 1r o 2n de Primària.
Explicant contes podem treballar les pors que tenen, diferents valors, tradicions, contes populars...
La importància que té explicar contes i els beneficis que té fer-ho, ho explica molt bé una experta com la NATI BERGADÀ en el seus blogs. Us deixo dos enllaços on ho trobareu molt, molt ben explicat.
Ara que sóc àvia d'una nena que a finals d'aquesta setmana farà 2 anys i que li encanten els contes , m'he adonat que
Sempre llegia o explicava el conte amb el suport visual del llibre, en diferents formats, pop-up. àlbum il·lustrat... si era un conte massa llarg, li adaptava.
Jo no tenia tendència a explicar contes tradicionals, tipus, LA CAPUTXETA, EN PATUFET...
Vaig veure que ella, moltes vegades triava de la seva biblioteca el conte dels 3 PORQUETS I EL LLOP, el de LA CAPUTXETA i també el d'en PATUFET.
Un dia d'aquest desembre la tenia a la falda i li vaig dir, vols que t'expliqui un conte? I li vaig explicar el conte d'en PATUFET, però sense llibre, ni cap mena de suport visual. Jo pensava que no ho aguantaria perquè era massa petita, però la sorpresa va ser que va estar quieta, mirant-me i mooolt atenta, quan vaig acabar, volia que li tornés a explicar. Des d'aquell dia, n'hi he anat explicant de diferents, sempre contes tradicionals, sembla que a mi em va millor explicar aquest tipus de contes. Ella segueix la història súper bé.
També podem explicar un conte amb suport de titelles de mà o de dit. Com que ella és molt petita, el TIÓ li va cagar el conte d'en Patufet amb titelles de dit, d'aquesta manera tant li puc explicar jo, com ella mateixa es posa els titelles als seus ditets. Són titelles preciosos de BUFALLUMS, a la capseta hi van els personatges i també el conte. Us deixo l'enllaç i una foto dels titelles per si és del vostre interès:
Recordo quan jo era petita que la meva àvia i la meva mare me n'explicaven, és un record molt tendre. També recordo el meu marit explicant contes, sovint inventats, als meus fills petits. Quins records tan dolços i bonics!
Com a mestra recordo un conte que explicava a 1r de Primària que els hi encantava, tot i que és un conte llarg, LA FLOR ROMANIAL, us deixo l'enllaç, el conte està explicat per en Xesco Boix, imagineu-vos si té anys! Als meus fills també els hi agradava molt, espero poder explicar-li a l'Aran quan sigui una miqueta més gran. Un cop us l'hagueu après el podreu explicar a la vostra manera, aquesta és la gràcia dels contes explicats, NINGÚ ELS EXPLICA IGUAL!
A l'escola, a 1r, treballàvem la llengua utilitzant els contes, tant a nivell de comprensió, com també d'expressió escrita. Per exemple, explicàvem el conte de les 7 CABRETES I EL LLOP, una feina era escriure frases diferents, però sempre amb la mateixa estructura, totes les frases havien de començar per
El llop....
Expliqueu contes, establireu un vincle
preciós, ara que sovint
anem atrafegats, és una manera d'estar amb ells sense pressa.
Explicar contes és una tradició de llenguatge oral molt
bonica i que ajuda a conservar la llengua.
És un conte de tapes i pàgines dures, molt adequat per a criatures de 2 - 3 anys. Es un llibre-joc.
Totes les pàgines del llibre són laberints que estan marcats amb relleu, per tant els hi és més fàcil de seguir.
Es tracta d'ajudar a l'osseta Tina a trobar la parella, si ho fan bé, el camí els portarà a través d'un forat cap a la pàgina següent. A més a més a cada pàgina hi ha moltes altres parelles , per tant podem jugar amb ells a trobar-les. cada pàgina està ambientada en àmbits diferents.
El fet de poder jugar-hi amb ells, els hi estimularà el llenguatge, aprenent vocabulari nou. L'he trobat un llibre diferent, i molt interessant, ja que de ben petits han de veure llibres diferents, contes, llibre d'aprendre, còmics, de jugar...La varietat facilita trobar el tipus de llibre que els hi agrada.
Deixo les fotos de les diferents pàgines perquè us pogueu fer una idea de com és.
Aquest àlbum il·lustrat ens explica que potser en algun lloc molt proper hi viuen...monstres! Potser estar pensant en tu ara mateix, però no estàs pas espantat oi? Un llibre on es presenten unes expectatives i on el final et sorprendrà.
Un llibre amb uns dibuixos atractius i divertits, on no hi ha massa text. La gràcia d'aquest llibre és llegir-lo posant-hi emoció, per tal que al final els sorprengui. No és un llibre de por, és per treure la por. Un llibre en clau d'humor. Els hi podem llegir de ben petits.
Quan treballava estava a Cicle Inicial i el llegia a Primer, els hi encantava! A partir d' aquí es pot parlar de la por, de què els fa por. També podríem inventar-nos entre tots un conte, anar-lo escrivint a la pissarra digital, anar rellegint el què anem escrivint. Marcar i canviar el que no ens agrada o no s'entén. És important fer aquesta feina poc a poc perquè estem fent de model i els hi estem ensenyant els processos que anem fent a l'hora d'escriure. Cal ensenyar els passos que fem nosaltres per tal que més endavant siguin capaços de fer-ho sols. Un cop el tinguem escrit i ens agradi el podem imprimir per a totes les criatures per tal que hi facin les il·lustracions.
M'he gravat llegint el conte, si us ve de gust us el deixo aquí.
